Diumenge, en el primer partit de la Lliga Endesa del curs 2015-2016 del MoraBanc contra el Dominion Bilbao, el descans es va dedicar a acomiadar dues de les llegendes del bàsquet andorrà. Dos homes que han estat peces importants història del club i de la selecció tricolor. Dani Marín (agost del 1978) i Xavi Galera (setembre del 1982).
 

Un que els coneix com si fossin fills seus és el director tècnic de la Federació Andorrana de Bàsquet (FAB) i coordinador de la base del BCA Jaume Tomàs, perquè els va tenir a les seves ordres en nombroses ocasions.
 

A nivell de club, Tomàs els veu com dos homes claus de la casa per recuperar el caixet quan es va produir el descens de l’ACB a Tercera Catalana. «Amb Mujal i els germans Eudal, van pujar categories esglaó per esglaó», tot i que fa ja uns anys que aportaven experiència al segon equip.
 

A nivell de selecció tenen una col·lecció de medalles conquerides al Campionat d’Europa C i als Jocs dels Petits Estats. «Més de deu segur. Els dos van debutar en una Copa Promoció. Recordo que Marín ho va fer el 1998 a Gibraltar  i Galera, el 2000 a Andorra. Des de llavors no han faltat mai», rememora Tomàs.
 

El director tècnic de la FAB no nega la seva feblesa per Galera. «Va començar amb mi quan tenia sis anys i l’he entrenat uns 15. Crec que em dedico al bàsquet gràcies a ell i Quim Colom. És el meu fill esportiu, per a mi el més talentós que mai hem tingut aquí, llàstima que mai volgués sortir d’Andorra».
 

De Marin afirma que «és probablement el màxim anotador de la història del bàsquet andorrà. Com a mínim ho ha estat de dos Europeus amb mi i això diu molt d’ell. El tipus de jugador que tot entrenador vol tenir, a mi em facilitava molt la feina».
 

Tomàs porta els continguts del web de la FAB, fins que a l’estiu tot un arxiu de la història del bàsquet andorrà que es va perdre per un atac de hackers des dels Estats Units. Per això no es poden saber les internacionalitats de Galera i Marín. La seva memòria, però aporta alguna pista: «Salesa va marxar al 2009 i era el primer amb 75. Ells el van acabar superant, tot i que estic gairebé segur que no van arribar a ser centenaris». Amb tot, diumenge van poder dir adéu ja convertits en llegendes del bàsquet andorrà.