PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Land Art: L’impacte de cinc setmanes d’art urbà i accions a la natura

El comissari de l’ALA, Pere Moles, admet que les expectatives s’han superat amb escreix i ja pensa en la Biennal 2017

Per ESTHER JOVER MARTIN

Una de les obres que s'han realitzat durant la Biennal Land Art, a Escaldes-Engordany.
Una de les obres que s'han realitzat durant la Biennal Land Art, a Escaldes-Engordany. | TONY LARA
La presència de la baronessa Thyssen i el seu fill Borja a la inauguració de la primera edició de la Biennal Andorra Land Art (ALA) ja presagiaven que l’esdeveniment donaria la campanada. I així ha estat. Durant cinc setmanes –amb una pròrroga de vuit dies a petició d’Andorra Turisme per coincidir amb l’Andorra Shopping Festival– 25 propostes artístiques han pres, literalment, tot el país, ja que s’han repartit per les set parròquies tant en espais urbans com en entorns 100% naturals. 
 
Tot i que és molt difícil valorar quantitativament l’èxit de l’ALA, el comissari de l’esdeveniment, Pere Moles, ha explicat «un referent ha estat el Punt d’Informació, ubicat al passatge Arnaldeta de Caboet, per on hi ha passat molta gent, fins a puntes de 150-180 persones per dia els caps de setmana». 
 
Una altra mostra objectiva de la repercussió de l’ALA han estat els impactes a les xarxes socials i les visites a la pàgina web. La pàgina ‘www.andorralandart.com’ ha rebut, en un mes i mig, 11.000 visites, el 53% de fora d’Andorra. Al perfil de Facebook de l’ALA hi ha hagut 15.000 visualitzacions, el 10% de les quals han interactuat, i al compte de Twitter h i ha hagut 200.000 visualitzacions. Molta gent també ha compartit fotografies de les obres repartides arreu. «No m’ho hauria  imaginat mai!», ha confessat Moles. 
 
Per tant, la continuïtat del projecte està garantida i l’organització ja pensa en la Biennal del 2017. «Ara serà més fàcil aconseguir finançament». De fet, Moles i la seva empresa, Reunió de Papaia, van començar a gestar la iniciativa fa tres anys i van trucar moltes portes per seduir institucions públiques i privades. Andorra Turisme es va apuntar de seguida al carro. El pressupost total de l’ALA 2015 ha elevat a uns 200.000 euros.
 
Quant a les disquisicions sobre si totes les peces que han participat a l’ALA són o no land art, Moles ha argumentat que «en cap moment vam dir que tot seria land art. «La missió ha estat veure un espai d’una altra manera, i això ho hem aconseguit». De fet, l’ALA ha combinat la instal·lació d’escultures en entorn urbà i natural, però també hi ha hagut alguna intervenció purament land art, com la proposta de Rafael Contreras.  
 
Però si una de les obres ha donat que parlar és, sense discussió, Longitud sense amplada, de Miquel Mercè, la senzilla línia blanca que sobresurt a la tartera marronosa del pic del Carroi. El llençol blanc ha patit, fins i tot, una bretolada. «La tartera és un reclam fort perquè es veu des de tot arreu. Ara bé, no m’imaginava un impacte tan gran amb una proposta tan senzilla!», va admetre el comissari. La línia blanca ha contribuït, i molt, a donar a conèixer l’ALA. «Si ho haguéssim fet tot fora del nucli urbà no hauria tingut tant d’impacte», va afegir.
 
Al fons de vall s’han pogut gaudir d’obres com les 5 esferes taronja, d’Stuart Williams, situades a la plaça del Consell General, i que ha estat una de les peces més fotografiades i compartides a les xarxes socials. Williams se les va endur el 10 d’octubre, com estava acordat, sense contribuir a la pròrroga de l’esdeveniment. 
 
La cloenda de l’ALA 2015 va ser ahir, 18 d’octubre, i a partir d’avui es començaran a desmuntar i a retirar les peces, com la ja famosa línia blanca del Carroi. Algunes, però, quedaran, com l’escultura Estripagecs de Moles, a la vall de Sorteny, de la qual ja estava prevista la seva instal·lació i Eclosió, de Tito Farré, que ha pintat unes façanes de la part alta d’Escaldes-Engordany i que amb una aplicació de telèfon mòbil permet jugar amb la realitat augmentada. 
 
D’altres obres que no es retiraran són les que són land art pur i dur i que s’han realitzat als voltants del llac d’Engolasters, batejat com la Zona Ras. L’estany, que FEDA ha buidat temporalment per realitzar obres de manteniment, ha estat un descobriment com a àrea de creació artística. A més d’obres de diversos artistes professionals, s’hi han anat afegint creacions espontànies i, sobretot, les de la canalla. Eudald Alabau ha coordinat els tallers i les accions que un miler d’escolars han realitzat in situ. L’èxit també ha estat desbordant ja que, ni de bon tros, s’imaginaven més d’un miler d’estudiants participant i creant.
 
L’organització d’ALA 2015 s’ha manifestat «molt satisfeta del desenvolupament i del resultat de la iniciativa de l’Espai d’Aprenentatge i Creativitat, tal com es va concebre la Zona Ras. Tenint en compte que era el primer cop que es feia, que no existien experiències prèvies i que era una novetat per a tothom (artistes, alumnes, mestres, acompanyants...), la prova s’ha superat amb una molt bona nota. La visita del cap de Govern, Antoni Martí, durant un dels matins d’activitats, corrobora que l’aposta feta per la Biennal de creure en el potencial del Land Art dins del món educatiu va ser encertada i que ha estat ben vista per les institucions públiques del país».
 
La gestació de l’ALA 2017 ja està en marxa. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT