Quantes vegades no haurem sentit a dir allò de que cal fugir de la rutina. Trencar la quotidianitat, alliberar tensions. Quantes vegades no haurem sentit aplicar aquest conte a allò sentimental. I hem servit les nostres espatlles a amics desolats. I no serà el seu fetge un altre dels tants òrgans que pateix les conseqüències de les desventures de l’entorn? Quantes vegades no haurà –vostè, lector– proporcionat mocadors als qui per una història erosionada pel dia a dia, pel tedi, per pur avorriment d’haver d’aguantar la mateixa sonsònia dia rere dia, deshidraten els seus ulls i la nostra paciència. No hem prenguin per una mala companya –sé que més d’un sap de què parlo–, únicament vinc a unir-me a la diatriba antiquotidianitat tot oferint alternatives: una llista d’espais públics on... bé, posar en pràctica les nostres coses privades, coses de dos (o tres, o més, clar).

El que la saviesa popular ha donat en batejar follòdrom. Una petita aportació per als qui necessitin plans econòmics, propers, engrescadors i, el més important, en parella pel proper cap de setmana, el vinent, o aquesta mateixa vesprada. Evidentment no són indicacions –cadascú que s’ho munti com millor li vagi, jo aquí no m’hi fico– només és un petit catàleg. Perquè allò de que a Andorra comptem amb llocs esplèndids també ho hem sentit a dir moltes vegades, i en això sí que no hi ha discussió. I aquests meravellosos espais no ho són només paisatgísticament parlant. El cant dels ocells, l’ombra dels pins, l’olor de... Bé, a la infinita llista de totes les coses tan fantàstiques que ofereix la naturalesa, cal sumar altres factors: fer servir l’herba com a jaç o ni tocar-la i beneficiar-se de la rudesa dels arbres. Aprofitar aquell descampat apartat per deixar-se anar sense patir per veïns, per fills, pel què diran. I clar... No podem prescindir de parlar de la més que estesa morbositat que per alguns suposa poder ésser enxampats, perquè no hem d’oblidar que trencarem la rutina; sí, alliberarem tensions;també, però parlem de llocs públics i, com a tal, ens avoquem al risc que ens enxampin en plena trencadissa de la quotidianitat. 
 

La intenció és ampliar una mica la funció que ja fa ‘mispicaderos.com’,un lloc web fonamentat en un mapa on s’indiquen espais aptes per a tenir-hi relacions, tot exposant el nivell d’accessibilitat, la seva amplada i privacitat. Però, als vuit espais que la pàgina assenyala a Andorra, dels més de 11567 lugares para hacer el amor que ofereix, cal sumar-ne encara alguns, així com exposar-ne certs detalls.
 

Permetin-me seguir l’ordre protocolari i comencem la ruta per Canillo i seguim per Encamp. N’hi ha tants, de llocs, a les valls d’Orient... Des d’Incles fins a les Pardines, passant pel Roc del Quer i pel mirador del Bosc de les Llaus, així com per la Torre dels Moros o la pujada de Montaup. La primera és un paratge sense igual, ideal per restar dins del cotxe però també per sortir-ne i apropar-se al riu, per aprofitar les pedres si el terra està humit o simplement sortint-se una mica d’algun dels seus incomptables camins (no gaire, no se’m perdin, si us plau). El mateix passa als Cortals d’Encamp, tot i que allà més aviat és per a restar estirat (i compte amb els aiguamolls, n’hi ha uns quants). A prop, a l’església de Sant Jaume, hi ha un preciós mirador amb unes pràctiques pedres. Discret i prou apartat per sentir possibles visitants inoportuns. Encara a Encamp, un dels llocs preferits per als aventurers que s’han avorrit del llit o simplement volen sortir de la rutina, les Pardines és un dels espais preferits: no és tan llunyà com altres zones aquí proposades i, a més de tenir pàrquing, és una d’aquelles zones multioferta: berenadors, pedres, herba... Per al gust de tots. Si hi va per Escaldes, li queda prop el Llac. No oblidi la llanterna si s’hi acosta quan fosqueja. Una estovalleta o derivat mai no està de més. 
 

I ja que duem estovalla, per què no parlar de berenadors. Andorra i muntanya són indivisibles i a les zones de muntanya hi ha molts berenadors, espais perfectament aptes per a l’objectiu que ens ocupa i per allunyar-los dels portals, tot sigui dit. El de la Comella sembla ser un dels preferits per als usuaris de ‘mispicaderos’: hi apareix dues vegades senyalat. A més de ser al centre i discret, hi regna una total tranquil·litat que sembla indesitjada, vistes les intencions amb l’heliport i la presència del tant odiat per alguns Centre de Tractament de Residus. I abans d’abandonar els berenadors –i saltant-me l’ordre protocolari, ho sé, però això va de saltar normes–, no podem deixar de fer referència als situats camí d’Os de Civís. Hi ha qui aprofita que duu les begudes a refrescar al riu per justificar acaloraments.
 

Podríem escriure una il·limitada llista de follòdroms, aquí al Principat. Però el que sí té límit és aquesta pàgina i de ben segur coneixen indrets fins i tot més interessants dels aquí proposats. Cal no obstant fer referència a diverses carreteres on, sobretot de nit, no hi passa viva ànima durant hores, i la que hi passa és molt provable que faci cas omís d’un cotxe ben aparcat a la vorera. La carretera de Sorten, d’Arans i de la Comallempla són les reconegudes, en aquest sentit, a les valls del nord. A les d’orient, les que condueixen a Beixalís, Prats i santorne-m’hi als Cortals, són les més... Apropiades? I al sud, la Collada i la Peguera s’enduen la palma. No pensin que oblido els més que reconeguts en aquesta temàtica camins del rec. El seu problema és, precisament, la coneixença popular que ja n’existeix. 
 

Sí. Existeix una oferta molt més ampla. Estudiarem una quarta part de ‘Sexe a cel obert’ i, com tot en aquest text, som oberts a aportacions i crítiques.

Aquest rotatiu no es responsabilitza d’enxampades i, si algú pregunta, jo no els he dit res. Postdata: si hi ha vehicles aprop d’alguna de les zones aquí esmentades en el moment en què decideixin trencar la rutina... Siguin curosos, per favor. Bon appetit i recomanin la guia i via de desestrés i tant aconsellat trencament de rutina.