PUBLICITAT

Andorra la Vella

Eric Abidal, conscienciant a Andorra

L'exjugador de l'FC Barcelona visita el Principat i explica la dura experiència que va patir arran del càncer de fetge

Per ALBERT CANES

Els components de la Ciberpenya van assisitr a l’acte de l’exjugador blaugrana.
Els components de la Ciberpenya van assisitr a l’acte de l’exjugador blaugrana. | EMILIO PRENAS
Un dels millors laterals esquerre del món en el seu tram final de carrera i l’exjugador de l’FC Barcelona, Eric Abidal, va passar el cap de setmana a Andorra amb la seva família. El motiu principal va ser conscienciar la gent del país sobre les dificultats que té un malalt de càncer. A més a més, el francès va donar a conèixer la seva fundació, que lluita contra aquesta malaltia. Convidat per l’Associació d’Andorra contra el Càncer (Assandca), i acompanyat del Dr. Blasco, un expert en la malaltia que l’ex futbolista va passar, va donar una xerrada ahir a Pyrenées i a la tarda es va desplaçar a la Fira per signar calendaris i samarretes, amb Cyril Despres, entre d’altres. 
 
«No tenia cap mal, estava bé. Després del partit contra el Sevilla, tenia un parell de dies lliures i vaig anar a fer una revisió que hem de fer els futbolistes cada any. Em van matar, em van tirar una bala. El càncer és una paraula molt forta», va explicar Abidal sobre com va ser el moment en què li van diagnosticar la malaltia al fetge. Va ser un revés a la seva vida que no el permetria seguir vivint de la mateixa manera. 
 
La solució en aquell primer moment va ser l’operació en què li van treure mig fetge. «Vaig perdre 20kg i vaig arribar a pesar 58kg. Em vaig mirar al mirall una vegada i no ho vaig fer més. Quan el meu pare em va veure, va plorar, i va ser la primera vegada que ho vaig veure». Més endavant va recaure i aquesta vegada amb més perill. La solució va ser un transplant, que a més havia de venir d’un donant viu, en aquest cas, el seu cosí. «Aquest gest em va salvar la vida». Malgrat tot, no va ser fàcil ja que això suposava que també afectaria la vida del seu cosí, que també patiria. «Jo era al meu vaixell i si m’havia d’enfonsar ho feia jo sol i deixar que la resta visqui feliç» va comentar l’ex blaugrana, que patia pel fet que el donant tingués algun problema també. 
 
Al final va tirar endavant i es va recuperar. Tot i la bona notícia, Abidal va concloure: «S’acaba tot entre cometes. Un dia estic bé i l’altre puc estar malament». I és que aquesta malaltia no s’acaba del tot mai ja que sempre es pot recaure. Ara, és feliç i dedica gran part del temps a la Eric Abidal Foundation i a cuidar de la seva família, cosa que abans, quan era futbolista, no podia fer a temps complert.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT