Clàssics de la cançó lleugera espanyola dels anys 50 com Juanito Valderrama o Antonio Machín, música clàssica, artistes de la chanson française, intèrprets alemanys o mites com Edith Piaf conviuen el fons sonor de l’antiga Ràdio Andorra.

En aquesta primera fase s’han digitalitzat –prèvia fase de neteja i restauració– 500 discs de pedra i s’han adequat en condicions de conservació gairebé 18.000. L’enginyer superior de Telecomunicacions especialitzat en imatge i so, Enric Giné, va oferir una ponència en què va presentar i explicar aquests treballs de digitalització, neteja i restauració dels discos de l’antiga Radio Andorra. Amb una desfermada passió, Giné va explicar que «hem volgut posar en context el valor de Radio Andorra, la qualitat del material que s’ha trobat i s’ha regenerat i parlar de la restauració i datació dels discos de pedra que són els que han englobat la primera fase». «Cada disc, entre 1895 –que es quan comença el disc de pedra– i 1955, és únic perquè té particularitats que obliguen a revisar la mida de l’agulla, el pes o la velocitat de reproducció, esdevé una feina molt feixuga», va argumentar. 

Entre les troballes convertides en procés digital es va trobar material de companyies històriques com La voz de su amo, Columbia, Pathé i la seva reproducció vertical, Polydor, Parlophone o Decca, cadascuna amb les seves característiques i les seves peculiaritats. D’entre les peces digitalitzades es pot escoltar Le muletier d’Andorre, un enregistrament de 1955, Ballets d’Andorra, un disc interpretat per la cobla Maravella dels anys 60, peces d’Enrico Caruso, nadales, sarsueles, jazz, jingles de publicitat, coses de Glenn Miller i joies d’Edith Piaf com còpies de cortesia de la discogràfica, «previs a la generació de la galeta final», va apuntar Giné.

L’especialista va destacar que «Radio Andorra responia perfectament als desitjos i gustos de la gent  i hem trobat un fons sonor altament eclèctic». En aquest sentit va detallar que «ens hem trobat discos especials, poc habituals i sovint ben tractats, malgrat que hagin passat dècades de mal estat i cura». Altres no, evidentment, com  l’acetat de l’himne oficial d’Andorra que es va trobar «molt abombat perquè, en ser material orgànic, són propensos en acumular fongs i brutícia».

I és que, com va apuntar la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, «no cal parlar el mateix idioma ni tenir el mateix nivell cultural per emocionar-se amb una cançó o un disc».