La mostra d’art Bernard Buffet. Post 1958: una simfonia de color de més a més acomiadarà la Sala d’exposicions del Govern ja que és l’última activitat que s’hi organitza abans que l’edifici vagi a terra per construir-hi The Cloud. Buffet (1928-1999) és un dels artistes francesos que ha sabut captar millor les preocupacions de la societat francesa dels anys de la postguerra, un artista que ha fonamentat el seu art en el privilegi en la pintura figurativa i el realisme social. 
 

L’exposició dedicada a Buffet presenta una selecció d’una cinquantena d’olis pràcticament desconeguts i que van des del final dels anys 40 fins a la dècada dels 90 del segle XX, procedents del Fonds de Dotation Bernard Buffet. La mostra s’inaugurarà el dia 16 i es podrà visitar fins al 10 de gener. Després, les exposicions del ministeri de Cultura es traslladaran al Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu (CIAM). 
 

El crític d’art i comissari de la participació andorrana a la Biennal de Venècia, Henry Périer, ha escrit les següents paraules sobre Buffet per al catàleg de l’exposició: «Bernard Buffet es mou amb facilitat en aquest debat etern entre l’esperit i la matèria i sempre guiat per una elegància altiva i un lirisme auster. Els retrats i els autoretrats del pintor van a l’essencial, són moments de crispació, d’angoixa, són, de fet, reflexions sobre els misteris profunds de l’existència». 
 

Périer afegeix: «Les imatges de Bernard Buffet escapen a la durada i al determinisme del temps. Aquesta intemporalitat dels quadres fixada una vegada per totes és una característica de la seva obra. Els objectes, els paisatges o els personatges del pintor semblen trobar-se en una expectativa perpètua. Són allí fora del temps, una noció omnipresent en l’obra del pintor. Quan el quadre està acabat, sembla com si l’artista hagués passat comptes amb si mateix, dit d’una altra manera, amb l’objecte de la seva pintura. Un silenci pertorbador, unes tonalitats pròpies a aquesta pintura participen granment en aquesta obra que ens arrossega cap a un temps immòbil».
 

Buffet, que patia Parkinson, es va suïcidar als 71 anys.