ORDINO
El retaule de Sant Guillem llueix de nou gràcies a la neteja a fons
La peça d’art barroca del segle XVII de l’església parroquial d’Ordino estava completament ennegrida
Un dels retaules barrocs més destacats del patrimoni cultural andorrà, el de Sant Guillem de l’església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino, torna a lluir gràcies a la neteja a fons realitzada per les restauradores Lourdes López i Mireia Tarrés de l’Àrea de Béns Mobles del departament de Patrimoni Cultural. La presentació oficial de la nova imatge del retaule va tenir lloc ahir al migdia.
El retaule, que data de finals del segle VII, és considerat «una de les peces més destacables entre els retaules d’aquesta època tant per la qualitat de les pintures com pel fi treball de talla de fusta de l’escultor», segons informa Patrimoni Cultural. El retaule està format bàsicament per cinc pintures sobre taula i una talla central, repartides en dos cossos i tres carrers distribuïts per entaulaments i columnes daurades i policromades. Al centre hi trobem la talla del sant titular, sant Guillem, acompanyat de les taules de sant Francesc Xavier predicant a l’Índia, l’Aparició del nen Jesús a sant Antoni de Pàdua, la Mare de Déu dels Dolors, el Calvari i la Mare de Déu del Carme.
El principal problema de conservació que presentava el retaule era la capa gruixuda i negra de brutícia superficial i de vernís oxidat que cobria la superfície pictòrica i que feia molt difícil l’apreciació de l’obra, que ja de per si és bastant fosca. La restauració, que ha consistit bàsicament en la neteja del retaule, ha permès tornar a descobrir les tonalitats originals i la lluentor pròpia del daurat.
El retaule s’ha dotat d’una nova il·luminació amb llums LED, més respectuosos per a la conservació de l’obra i que en milloren la percepció de forma significativa.
A part de la brutícia acumulada al llarg de tres segles, l’excel·lent estat de conservació del retaule ha evitat que s’hagi de desmuntar i portar al taller de Patrimoni Cultural, a Aixovall, fet que suposa una agressió per a les obres. L’escultor i el pintor del retaule són anònims. La capa negra que cobreix la peça no ha permès als estudiosos identificar-ne encara els autors però potser ara serà més fàcil localitzar-los.
Una peculiaritat que fa únic el retaule de Sant Guillem és que té poques figures escultòriques i, sobretot, té taules policromades. La majoria dels retaules barrocs que hi ha a Andorra són escultòrics i la profusió de pintures el fa únic.
La restauració de la peça barroca es va iniciar el gener passat i tot que no es va allargar molt de temps fins ahir no es va organitzar l’acte de presentació del rentat de cara de l’obra d’art. La restauradora Lourdes López va explicar els detalls del procés mostrant imatges de l’abans i el després de la neteja.
El retaule, que data de finals del segle VII, és considerat «una de les peces més destacables entre els retaules d’aquesta època tant per la qualitat de les pintures com pel fi treball de talla de fusta de l’escultor», segons informa Patrimoni Cultural. El retaule està format bàsicament per cinc pintures sobre taula i una talla central, repartides en dos cossos i tres carrers distribuïts per entaulaments i columnes daurades i policromades. Al centre hi trobem la talla del sant titular, sant Guillem, acompanyat de les taules de sant Francesc Xavier predicant a l’Índia, l’Aparició del nen Jesús a sant Antoni de Pàdua, la Mare de Déu dels Dolors, el Calvari i la Mare de Déu del Carme.
El principal problema de conservació que presentava el retaule era la capa gruixuda i negra de brutícia superficial i de vernís oxidat que cobria la superfície pictòrica i que feia molt difícil l’apreciació de l’obra, que ja de per si és bastant fosca. La restauració, que ha consistit bàsicament en la neteja del retaule, ha permès tornar a descobrir les tonalitats originals i la lluentor pròpia del daurat.
El retaule s’ha dotat d’una nova il·luminació amb llums LED, més respectuosos per a la conservació de l’obra i que en milloren la percepció de forma significativa.
A part de la brutícia acumulada al llarg de tres segles, l’excel·lent estat de conservació del retaule ha evitat que s’hagi de desmuntar i portar al taller de Patrimoni Cultural, a Aixovall, fet que suposa una agressió per a les obres. L’escultor i el pintor del retaule són anònims. La capa negra que cobreix la peça no ha permès als estudiosos identificar-ne encara els autors però potser ara serà més fàcil localitzar-los.
Una peculiaritat que fa únic el retaule de Sant Guillem és que té poques figures escultòriques i, sobretot, té taules policromades. La majoria dels retaules barrocs que hi ha a Andorra són escultòrics i la profusió de pintures el fa únic.
La restauració de la peça barroca es va iniciar el gener passat i tot que no es va allargar molt de temps fins ahir no es va organitzar l’acte de presentació del rentat de cara de l’obra d’art. La restauradora Lourdes López va explicar els detalls del procés mostrant imatges de l’abans i el després de la neteja.