Escaldes-Engordany
El Govern és partidari d’endurir l’examen per tenir el passaport
L’Executiu creu que rebaixar a 10 anys el termini d’accés a la nacionalitat seria un «pas dràstic»
El Govern de DA no es planteja ni de lluny reduir de 20 a 10 anys l’accés a la nacionalitat –tal i com torna a defensar el PS–i aprofita la resposta a la proposició de llei socialdemòcrata per posicionar-se contra la doble nacionalitat i postular, en cas que es decideixi finalment debatre sobre la reducció dels terminis, «una revisió dels criteris d’assimilació en el sentit de fer-los més estrictes per tal de garantir la necessària preservació de la identitat andorrana».
A grans trets aquest és el criteri del Govern que recull el Butlletí del Consell General, publicat ahir. L’opinió de l’Executiu deixa la proposició de llei del PS sense possibilitats de continuar el tràmit legislatiu, ja que el gabinet demòcrata considera que aquesta iniciativa « requereix d’un debat més ampli i aprofundit i d’un major consens». És en aquest sentit que es considera que el PS no ha tingut el consens previ amb la resta de grups parlamentaris presents al Consell General, «sinó que obeeix una iniciativa unilateral d’una part dels membres del Grup Parlamentari Mixt».
L’Executiu estima que l’adequació de la normativa andorrana al Conveni Europeu sobre la Nacionalitat –que preveu un termini màxim de 10 anys d’accés a la nacionalitat per naturalització– no s’ha de seguir al peu de la lletra. Defensa que un país petit com Andorra ha de ser més restrictiu, i posa com exemple Liechtenstein i San Marino, que obliguen a residir 30 anys. Per a l’Executiu la reducció que planteja el PS suposaria un «pas massa dràstic», i es mostra partidari d’una evolució progressiva dels terminis fins amb una «reducció més moderada» fins situar el període en 15 anys. En canvi el Govern comparteix la possibilitat de permetre acumular els anys de residència en períodes discontinus, «dins de certes limitacions».
A més, a parer e l’Executiu aquest és un debat que no es pot encarar només des d’un punt de vista quantitatiu –anys– sinó que fa falta una anàlisi més global per contemplar també aspectes qualitatius, i és aquí on aprofundeix sobre els exàmens actuals d’assimilació per adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització. En aquest punt el Govern fa una defensa se la legislació andorrana, «que es va avançar al que ha estat una tendència creixent en la majoria de països europeus». En la seva resposta s’hi aporten dades: el 1998 només sis de 32 països europeus exigien una prova formal de coneixement de l’idioma per accedir a la nacionalitat; aquest any la xifra ascendeix fins a 19.
doble nacionalitat / L’Executiu veu un «risc inassumible» per a Andorra permetre les nacionalitats múltiples perquè posaria en perill la identitat i la sobirania nacional. A banda de garantir la prohibició de la doble nacional, defensa com una de les «prioritats polítiques», garantir que els nacionals andorrans «no es trobin en inferioritat de condicions respecta la resta de nacionalitats europees a l’hora de desenvolupar un projecte vital i professional en un món globalitzat».
Per això, considera que el debat sobre la nacionalitat no es pot desvincular de l’actual negociació per assolir un acord d’associació amb la Unió Europea.
La modificació que proposa el PS
El PS torna a intentar reformar la llei qualificada de la nacionalitat per «adaptar-la» a la realitat andorrana. El partit i el grup de Pere López considera excessius els 20 anys que s’exigeixen de residència per poder optar a la naturalització. La iniciativa és per a alguns altres grups «oportunista» i marcada d’un «clar tint electoralista».
La Proposició de llei permet acumular el període de 10 anys per tenir la nacionalitat en terminis discontinus de residència, sempre i quan el sol·licitant hagi viscut a Andorra de manera ininterrompuda durant els cinc anys immediats anteriors a la sol·licitud. Aquest és un dels punts que més consens pot tenir pels perjudicis de la normativa vigent.
El president del PS, Pere López, va justificar aquest nou intent en l’esperança que el cap de Govern, Toni Martí, «recuperi la promesa incomplerta en l’anterior legislativa» i permeti, almenys, que el text sigui pres en consideració, facilitant d’aquesta manera el debat d’una qüestió que aixeca passions en el món polític i social».
A grans trets aquest és el criteri del Govern que recull el Butlletí del Consell General, publicat ahir. L’opinió de l’Executiu deixa la proposició de llei del PS sense possibilitats de continuar el tràmit legislatiu, ja que el gabinet demòcrata considera que aquesta iniciativa « requereix d’un debat més ampli i aprofundit i d’un major consens». És en aquest sentit que es considera que el PS no ha tingut el consens previ amb la resta de grups parlamentaris presents al Consell General, «sinó que obeeix una iniciativa unilateral d’una part dels membres del Grup Parlamentari Mixt».
L’Executiu estima que l’adequació de la normativa andorrana al Conveni Europeu sobre la Nacionalitat –que preveu un termini màxim de 10 anys d’accés a la nacionalitat per naturalització– no s’ha de seguir al peu de la lletra. Defensa que un país petit com Andorra ha de ser més restrictiu, i posa com exemple Liechtenstein i San Marino, que obliguen a residir 30 anys. Per a l’Executiu la reducció que planteja el PS suposaria un «pas massa dràstic», i es mostra partidari d’una evolució progressiva dels terminis fins amb una «reducció més moderada» fins situar el període en 15 anys. En canvi el Govern comparteix la possibilitat de permetre acumular els anys de residència en períodes discontinus, «dins de certes limitacions».
A més, a parer e l’Executiu aquest és un debat que no es pot encarar només des d’un punt de vista quantitatiu –anys– sinó que fa falta una anàlisi més global per contemplar també aspectes qualitatius, i és aquí on aprofundeix sobre els exàmens actuals d’assimilació per adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització. En aquest punt el Govern fa una defensa se la legislació andorrana, «que es va avançar al que ha estat una tendència creixent en la majoria de països europeus». En la seva resposta s’hi aporten dades: el 1998 només sis de 32 països europeus exigien una prova formal de coneixement de l’idioma per accedir a la nacionalitat; aquest any la xifra ascendeix fins a 19.
doble nacionalitat / L’Executiu veu un «risc inassumible» per a Andorra permetre les nacionalitats múltiples perquè posaria en perill la identitat i la sobirania nacional. A banda de garantir la prohibició de la doble nacional, defensa com una de les «prioritats polítiques», garantir que els nacionals andorrans «no es trobin en inferioritat de condicions respecta la resta de nacionalitats europees a l’hora de desenvolupar un projecte vital i professional en un món globalitzat».
Per això, considera que el debat sobre la nacionalitat no es pot desvincular de l’actual negociació per assolir un acord d’associació amb la Unió Europea.
La modificació que proposa el PS
El PS torna a intentar reformar la llei qualificada de la nacionalitat per «adaptar-la» a la realitat andorrana. El partit i el grup de Pere López considera excessius els 20 anys que s’exigeixen de residència per poder optar a la naturalització. La iniciativa és per a alguns altres grups «oportunista» i marcada d’un «clar tint electoralista».
La Proposició de llei permet acumular el període de 10 anys per tenir la nacionalitat en terminis discontinus de residència, sempre i quan el sol·licitant hagi viscut a Andorra de manera ininterrompuda durant els cinc anys immediats anteriors a la sol·licitud. Aquest és un dels punts que més consens pot tenir pels perjudicis de la normativa vigent.
El president del PS, Pere López, va justificar aquest nou intent en l’esperança que el cap de Govern, Toni Martí, «recuperi la promesa incomplerta en l’anterior legislativa» i permeti, almenys, que el text sigui pres en consideració, facilitant d’aquesta manera el debat d’una qüestió que aixeca passions en el món polític i social».