Escaldes-Engordany
La càrrega del Govern
A les portes d’unes noves eleccions, ara comunals, l’Executiu de Martí té l’agenda plena de front oberts
Ja sabia Toni Martí, després dels primers quatre anys de la seva primera legislatura al capdavant del Govern, que el nou cicle seria complicat. El que no esperava era l’esclat del cas BPA, ni que el pressupost costés tant de tirar endavant, o que el fet d’afegir la ministra Rosa Ferrer en el seu gabinet anés a portar-li tants maldecaps.
El pròxim dijous hi ha sessió de control al Consell General, i per al dia següent Martí ha programat unes reunions amb els grups parlamentaris per tractar els temes que preocupen, en una maniobra que busca consens però també rebaixar les tensions dels últims mesos.
Després de gairebé vuit mesos de govern demòcrata, el procés polític entra de ple en un nou camí electoral, un de diferent perquè són les comunals, però alhora una mena d’examen per a les polítiques de Demòcrates per Andorra, que es presenta a les set parròquies per mantenir un ritme victoriós que haurà de passar el tall.
L’‘afer BPA’ ho centra tot / El cas Banca Privada d’Andorra ha estat, sense cap mena de dubte, el gran cavall de batalla d’aquest inici de legislatura. Cal recordar que la bomba va caure just dies després de les eleccions –aquell 10 de març que tothom recorda–, i que des de llavors els ciments del Govern han estat sempre en el punt de mira. El primer va ser intentar salvar la credibilitat –financera, especialment– de tot el país, i les accions que s’han dut a terme, juntament amb el procés de resolució de Banca Privada d’Andorra, han tingut veus a favor però també contràries.
cas Rosa Ferrer i reforma sanitària / Els crítics han anat aflorant mica en mica. Una prova, en un altre tema, ha estat el cas de la ministra de Salut i Afers Socials, Rosa Ferrer. La negativa del seu partit a seguir amb la coalició amb els Demòcrates en el Comú d’Andorra la Vella ha fet que trontolli el sistema de pactes. Els liberals han estat els que s’han agafat al tren en marxa dels independents que lidera Jordi Minguillón, i DA ha acabat rebent fuetejades de fora i alguna de dins, que no acaben d’assimilar que dins del Govern hi hagi Ferrer. Els crits han augmentat en contra de la continuïtat de la ministra, però Martí no ha cedit. La batalla política formada al voltant del cas de Ferrer va acompanyada per la reforma del model sanitari que ha impulsat la cap de la cartera, i que implica un seguiment exhaustiu i entrar en un camp on són moltes les sensibilitats diferents.
La nacionalitat / Obert està, i més que mai, el debat sobre la nacionalitat. El Govern ja ha dit la seva, que és un no rotund a rebaixar-la a 10 anys, el que ha provocat novament la protesta de part de l’oposició, en aquest cas el PS, que en el fons també sabia que la seva petició no aniria enlloc.
L’heliport nacional que ningú vol / Amb tot, entre la batalla política i de quotes de poder, s’han colat alguns altres temes que minen també la feina diària de l’Executiu. Es tracta de governar, i quan això s’ha de fer és evident que mai no es contenta tothom, i aquest és el cas de l’heliport nacional. Aquesta infraestructura està condemnada a ser un serial durant molts anys fins que sigui una realitat, i això és perquè mai s’arriba a un acord en uns terrenys que acaben afectant veïns.
Del Patapou s’ha passat a la Comella, i si ja fa un temps en el primer intent de la passada legislatura aquests veïns es van aixecar en contra, ara són els de la zona obaga de la Comella els que responen amb idèntics arguments de veïnatge i convivència, a més de seguretat, per tal d’evitar que els hi sobrevolin els helicòpters.
Toc d’atenció dels empresaris / De l’heliport parlava no fa gaire el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, que apel·lava al sentit global per demanar que d’una vegada per totes es faci aquest heliport, com demanava canvis en les direccions polítiques del Govern, o almenys implementar mesures per reactivar l’economia i els empresaris.
Parlava Altimir del salari mínim i de l’edat de jubilació, i el cap de Govern es va haver de reunir amb la CEA i la Cambra de Comerç per establir unes línies de treball el més aproximades possibles, tot i que Martí va recordar que «miracles no es poden fer».
Sindicats, la batalla perduda / I parlant de miracles, l’entesa amb els sindicats és l’altre dels grans problemes del Govern. No hi ha manera que hi hagi una relació fluïda entre les dues parts, fonamentalment perquè les postures estan, en una primera anàlisi molt enquistades, i en una segona massa allunyades.
La Unió Europea / D’altres fronts que el Govern considera «temes d’Estat» és el de l’aproximació a Europa. Per això, i per altres qüestions, les reunions amb els grups parlamentaris que tindrà Martí el pròxim divendres haurien de servir per rebaixar tensions i acostar postures. Ara bé, s’haurà de veure com acaba la sessió de control del dijous i amb quins ànims de consens ho afronten els representants polítics.
El pròxim dijous hi ha sessió de control al Consell General, i per al dia següent Martí ha programat unes reunions amb els grups parlamentaris per tractar els temes que preocupen, en una maniobra que busca consens però també rebaixar les tensions dels últims mesos.
Després de gairebé vuit mesos de govern demòcrata, el procés polític entra de ple en un nou camí electoral, un de diferent perquè són les comunals, però alhora una mena d’examen per a les polítiques de Demòcrates per Andorra, que es presenta a les set parròquies per mantenir un ritme victoriós que haurà de passar el tall.
L’‘afer BPA’ ho centra tot / El cas Banca Privada d’Andorra ha estat, sense cap mena de dubte, el gran cavall de batalla d’aquest inici de legislatura. Cal recordar que la bomba va caure just dies després de les eleccions –aquell 10 de març que tothom recorda–, i que des de llavors els ciments del Govern han estat sempre en el punt de mira. El primer va ser intentar salvar la credibilitat –financera, especialment– de tot el país, i les accions que s’han dut a terme, juntament amb el procés de resolució de Banca Privada d’Andorra, han tingut veus a favor però també contràries.
cas Rosa Ferrer i reforma sanitària / Els crítics han anat aflorant mica en mica. Una prova, en un altre tema, ha estat el cas de la ministra de Salut i Afers Socials, Rosa Ferrer. La negativa del seu partit a seguir amb la coalició amb els Demòcrates en el Comú d’Andorra la Vella ha fet que trontolli el sistema de pactes. Els liberals han estat els que s’han agafat al tren en marxa dels independents que lidera Jordi Minguillón, i DA ha acabat rebent fuetejades de fora i alguna de dins, que no acaben d’assimilar que dins del Govern hi hagi Ferrer. Els crits han augmentat en contra de la continuïtat de la ministra, però Martí no ha cedit. La batalla política formada al voltant del cas de Ferrer va acompanyada per la reforma del model sanitari que ha impulsat la cap de la cartera, i que implica un seguiment exhaustiu i entrar en un camp on són moltes les sensibilitats diferents.
La nacionalitat / Obert està, i més que mai, el debat sobre la nacionalitat. El Govern ja ha dit la seva, que és un no rotund a rebaixar-la a 10 anys, el que ha provocat novament la protesta de part de l’oposició, en aquest cas el PS, que en el fons també sabia que la seva petició no aniria enlloc.
L’heliport nacional que ningú vol / Amb tot, entre la batalla política i de quotes de poder, s’han colat alguns altres temes que minen també la feina diària de l’Executiu. Es tracta de governar, i quan això s’ha de fer és evident que mai no es contenta tothom, i aquest és el cas de l’heliport nacional. Aquesta infraestructura està condemnada a ser un serial durant molts anys fins que sigui una realitat, i això és perquè mai s’arriba a un acord en uns terrenys que acaben afectant veïns.
Del Patapou s’ha passat a la Comella, i si ja fa un temps en el primer intent de la passada legislatura aquests veïns es van aixecar en contra, ara són els de la zona obaga de la Comella els que responen amb idèntics arguments de veïnatge i convivència, a més de seguretat, per tal d’evitar que els hi sobrevolin els helicòpters.
Toc d’atenció dels empresaris / De l’heliport parlava no fa gaire el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, que apel·lava al sentit global per demanar que d’una vegada per totes es faci aquest heliport, com demanava canvis en les direccions polítiques del Govern, o almenys implementar mesures per reactivar l’economia i els empresaris.
Parlava Altimir del salari mínim i de l’edat de jubilació, i el cap de Govern es va haver de reunir amb la CEA i la Cambra de Comerç per establir unes línies de treball el més aproximades possibles, tot i que Martí va recordar que «miracles no es poden fer».
Sindicats, la batalla perduda / I parlant de miracles, l’entesa amb els sindicats és l’altre dels grans problemes del Govern. No hi ha manera que hi hagi una relació fluïda entre les dues parts, fonamentalment perquè les postures estan, en una primera anàlisi molt enquistades, i en una segona massa allunyades.
La Unió Europea / D’altres fronts que el Govern considera «temes d’Estat» és el de l’aproximació a Europa. Per això, i per altres qüestions, les reunions amb els grups parlamentaris que tindrà Martí el pròxim divendres haurien de servir per rebaixar tensions i acostar postures. Ara bé, s’haurà de veure com acaba la sessió de control del dijous i amb quins ànims de consens ho afronten els representants polítics.