PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Shermadini respon com els grans a les veus crítiques

El referent del MoraBanc brilla a Saragossa com ho havia fet a Tenerife

Per Iván Moure

Giorgi Shermadini és l’inqüestionable fitxatge estrella d’aquest estiu del BC MoraBanc Andorra però després de meravellar en la pretemporada, les seves actuacions en la Lliga Endesa han tingut més pena que glòria i de fet, els resultats diuen que quan ell es fa notar a la pista el conjunt que dirigeix Joan Peñarroya guanya.
 
Diumenge a Saragossa va brillar com ho havia fet a Tenerife en la segona jornada, en els dos triomfs que suma l’equip tricolor en sis jornades. Els altres quatre, amb actuacions discretes del georgià, van acabar en derrota. Contra el CAI la situació era delicada per a ell. El MoraBanc arribava a la cita amb tres derrotes seguides, un joc molt per sota de l’esperat. Els números, fins ara, no enganyen: si ell destaca el MoraBanc guanya. I després de caure amb el Barça i portar un balanç d’una victòria i quatre derrotes, tant l’entrenador com el director esportiu, Francesc Solana, li van donar un toc d’atenció públic reclamant-li ser el referent que ha de ser.
 
En l’estrena davant el Bilbao havia aportat 3 punts i 5 rebots amb un 6 de valoració; a Tenerife es va rescabalar amb 17, 5 i 20; davant el Manresa 7, 6 i 12; a Fuenlabrada 6, 2 i 3; i la setmana passada va tocar fons al Poliesportiu davant el Barça: 3 punts, 2 rebots i -4 de valoració. L’avís estava més que justificat.
 
Shermadini, lluny d’amagar-se, va acceptar les crítiques i al Príncep Felipe, que havia estat casa seva fa dos i tres anys –en dues etapes diferents– va reaccionar com ho fan els grans: 17 punts, 7 rebots (4+3) i un 21 de valoració, la més alta amb la samarreta del MoraBanc. Ell i un Bogdanovic pletòric van ser claus per apagar les alarmes quan l’equip més ho necessitava, per donar un marge de tranquil·litat i per tornar a creure en aquest projecte.
 
I això que l’inici va generar molta inquietud. L’exemple clar va ser la relliscada que va patir defensant Norel, el qual va acabar esmaixant davant els nassos de Betinho. Era un miratge perquè el cert és que el georgià es va cruspir a l’holandès i també a Jelovac, dos colossos de l’ACB a la pintura. Es va regalar amb una esmaixada, dos taps i fins i tot, com a centre d’atenció en el vessant ofensiu, va forçar fins a set faltes personals. Obviament va acabar jugant poc més de 23 minuts i va recuperar així la seva mitjana usual al parquet, després de jugar onze minuts la setmana passada davant el  Barça en el seu pitjor partit des que és al MoraBanc que va acabar amb un -4 de valoració. Peñarroya torna a tenir l’home que ha de donar sentit al joc de l’equip tricolor.
 
Ara falta trobar la regularitat i trencar un malefici que es resisteix: vèncer a casa. El vestidor té ganes de jugar bé al Poliesportiu i d’agradar la parròquia tricolor, que encara no ha vist en directe la maquinària a ple rendiment. Això es podrà fer el pròxim diumenge, que ve l’Unicaja.

Comenta aquest article

PUBLICITAT