La joventut comença a fer-se una idea sobre què és la violència masclista i, fins i tot, alguna noia n’ha patit. A l’enquesta anònima realitzada per l’Associació de Dones d’Andorra, les opinions expressades per l’adolescència constaten quina és la percepció que en tenen: «Ningú hauria de ser ni masclista ni feminista, cadascú ha de donar la seva opinió, però no imposar-la»; «No està ben fet, però si un home pega a una dona és de covard, però si pega una dona a un home, què?», o «pel que he sentit, és quan un home no fa res i ho fan tot les noies», comenten dos nois. Un altre creu que és «un conflicte entre persones del mateix gènere».
 

Les noies s’atreveixen a donar-ne més detalls perquè admeten tenir experiència. «L’he viscut, l’home vol tenir la dona al seu control, no vol que la dona sigui superior a ell perquè vol triomfar, és a dir, l’home vol ser el matxo de la casa i quan hi ha quelcom que no li agrada pega a la dona més dèbil o la insulta. I després del que ha passat li demana perdó i tot arreglat ja que la dona està dominada i guarda silenci». Una altra confessa: «N’he sentit a parlar i l’he viscuda de prop ja que una familiar n’ha patit. Penso que tots els homes que ho fan estan malalts». «N’he sentit molts testimonis, fins i tot la meva mare en va patir, de violència psicològica. És un fet molt greu», expressa una altra adolescent. 
 

Això és el que pensen els joves sobre què és la violència masclista, i també tenen el seu punt de vista sobre perquè succeeix. Alguns dels arguments de nois són els següents: «Quan passa alguna cosa la dona pensa que ella ha tingut la culpa i l’home s’aprofita de la seva debilitat»; «perquè la societat creu que l’home és fort i la dona és dèbil»; «perquè passen un mal moment i no saben expressar-se, i sovint acaben de mala manera» o «perquè hi ha homes que creuen que les dones són inferiors, que només serveixen per al plaer i per procrear».
 

Les noies no pensen tant diferent sobre les causes de la violència masclista: «L’home pensa que és el sexe fort i les dones el sexe dèbil, i si el que fan no els sembla bé es prenen la justícia a la seva manera, maltracten repetidament la dona fins que es torna submisa i creu que la culpa és seva»; «l’home es creu més important que la dona i si veu que la dona no li fa cas o no fa les coses com ell vol té la necessitat d’imposar-se perquè el respectin»; «perquè quan som petits ja ens donen una idea equivocada, sempre ens donen exemples que la dona és diferent»; «de vegades els homes peguen per diversió, per dir que ell és el mana allà, de vegades la dona fa enfadar l’home i ell perd el cap, o bé l’home pot arribar begut i sense cap motiu comença a pegar la dona»; «perquè no es resolen les coses parlant o, simplement, vol alguna cosa que la dona no fa i s’emprenya i la pega pensant que així l’educa i és ell qui mana» o «perquè la societat ens ha ensenyat així, des de petits ens ensenyen que els homes juguen a futbol i les dones ballen i quan un home vol ballar els amics se’n riuen».
 

Debilitat, submissió, inferioritat, culpabilitat, en el cas de les dones, superioritat, respecte, força, imposició, en el cas dels homes. Cap d’ells cita la societat patriarcal ni la violència estructural. Amb tot, saben que és una actitud apresa i que va calant des de la infància. Educació i prevenció n’és la clau. I si passa, denunciar.