PUBLICITAT

Andorra La Vella

‘La Pista’ recrea les maratons de ball de la depressió americana

L’elenc de l’obra està integrat per tres intèrprets dels país

Per EL PERIÒDIC

Una escena de l’obra ‘La pista’, que la companyia Menú Teatral va representar ahir al Teatre Comunal.
Una escena de l’obra ‘La pista’, que la companyia Menú Teatral va representar ahir al Teatre Comunal. | EL PERIÒDIC
El teatre comunal d’Andorra la Vella va acollir ahir La Pista, una obra integrada per tres intèrprets del país –Oriol Guillem, Boris Cartes i Núria M. Montes– que va transportar als espectadors als maratons de ball que es realitzaven als anys 30 del segle passat, durant la gran depressió americana –una època marcada per la pobresa i una important crisi econòmica que va deixar ferida a la societat–. 
 
Inspirada en la pel·lícula Danzad, danzad malditos, de Sydney Pollack, i dirigida per David Maqueda, la representació es va desenvolupar amb la història de quatre parelles que participaven en un concurs de marató de ball i que van acabar sent portades al límit per la brutalitat d’aquest tipus de certamen. On, segons va remarcar un dels intèrprets, Boris Cartes, «la gent s’havia de passar una hora ballant i només podia descansar durant deu minuts, en unes maratons que podien durar dos o tres mesos», segons ha informat l’ANA. L’objectiu era «ser l’últim en caure» per guanyar els diners de l’espectacle, que era seguit per un gran nombre de públic, «a l’estil dels reallity shows actuals». D’aquesta manera, a la pista de ball, els participants «ho feien tot: hi menjaven, s’afeitaven...».
Dins d’aquest context el comportament dels participants acabava portant «a la degradació» dels mateixos, que hi participaven amb l’únic objectiu d’obtenir els diners del premi i, en segon lloc, pel fet que mentre participessin els donaven menjar, en una època en què la pobresa estava molt estesa
 
Una altra de les intèrprets, Núria Montes, va explicar que van voler escollir aquesta obra perquè la pel·lícula «ens va interessar molt i, de manera inconscient, la vam connectar amb la realitat». En aquest sentit, va afegir que, salvant les distàncies, «ho vam comparar amb el que es fa actualment en els reallity show, tot reflexionant sobre el fet que la teva vida sigui una vitrina i sobre quin preu estàs disposat a pagar per tenir diners, fama o reconeixement».
 
La Pista / L’obra va veure la llum per primera vegada el passat mes de juny a la Sala Àtrium de Barcelona, on es va representar durant dues setmanes. Posteriorment, es va poder veure durant cinc setmanes més al Teatre Gaudí de la capital, i el d’aquest divendres va ser «el primer bolo de la gira». En aquest sentit, Cartes va destacar que tant per a ell com per als altres actors andorrans de l’obra «és un plaer que aquest primer bolo sigui a casa».
 
L’equip que fa possible l’obra està compost per tretze joves tant catalans com andorrans. En aquest sentit, la consellera de Cultura i Participació Ciutadana del Comú d’Andorra la Vella, Meritxell Rabadà, va destacar que des de la Temporada de teatre «sempre hem apostat clarament per produccions i per actors nacionals, encara que estiguessin treballant fora del país».
 
En aquest sentit, també va recordar que ja s’hi ha convidat actors com Roger Casamajor o Isak Férriz, i que ara «hem apostat per autors andorrans encara més joves». Rabadà també va posar de manifest que tant Boris Cartes com Núria Montes «s’han format a l’Aula de Teatre d’Andorra la Vella, un fet que demostra que la feina ben feta té reconeixement».
 
Una història de superació / Per la seva part, Oriol Guillem, un dels tres intèrprets andorrans, va destacar que La Pista és una història d’abans «que reflexa un ara». Una trama de personatges «on les relacions humanes són l’important», on cadascú pot veure una petita part de sí mateix «en algú de nosaltres». Una història de lluita i sofriment, «però també de superació, de canvi, on no importa la individualitat sinó la força de tota una comunitat». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT