ESCALDES-ENGORDANY
De balneari termal a un museu d’elit
L’hostal Valira, construït pels monjos benedictins el 1933, és l’escollit per Cervera
Si les parets de l’hotel Valira poguessin parlar, quantes xafarderies revelarien... A les dependències de l’històric immoble s’hi han allotjat personatges il·lustres com el doctor Trueta, el cantant Luis Mariano, el músic Pau Casals o l’última reina d’Itàlia. Després d’uns anys en desús, en què l’immoble va patir un incendi, aviat iniciarà una nova etapa acollint el Museu Carmen Thyssen Andorra.
L’hotel Valira es va inaugurar el 24 d’octubre de 1933, dissenyat com un allotjament de luxe perquè la clientela es beneficiés de les aigües termals d’Escaldes. L’empresa promotora va ser Cultural Andorrana SA, dels monjos de Montserrat, que als anys 30 van projectar diversos edificis al Principat. L’arquitecte de l’hotel va ser Celestí Gusí, un monjo benedictí seguidor de Puig i Cadafalch. L’hotel, que quan es va obrir es deia hostal Valira, és un exemple de l’arquitectura de granit que predomina a les Valls i forma part de l’inventari cultural de béns protegits des de l’any 2004.
Quan es va inaugurar l’allotjament hoteler, entre els convidats no hi va faltar el pintor Joaquim Mir, destacat paisatgista que va pintar paisatges andorrans durant les seves estades al país, convidat pels monjos de Montserrat. L’hostal Valira va esdevenir un lloc de referència, tant per a la ciutadania com per als visitants. Al llibre Els pioners de l’hoteleria andorrana (2001), de Ludmilla Lacueva, inclou una imatge d’Esteve Albert, Francesc Viladomat i el futbolista blaugrana Kubala amb la seva família davant de l’hostal.
Quan els monjos de Montserrat van obrir l’hostal el van arrendar, primer a la família Bescompte i després a la família Adserà Cubells. L’any 1943 els monjos es van vendre l’edifici a la família Reig, que l’ha conservat fins a l’actualitat. L’estiu de l’any passat va iniciar unes obres de rehabilitació de l’interior de l’immoble, afectat pel foc, i de restauració dels elements modernistes. La part superior s’està reconstruint per acollir apartaments de luxe.
Un dels elements més singulars de l’hostal Valira era l’ascensor, un dels primers que es van instal·lar a Andorra, i que es va convertir en tota una atracció. L’element es conserva i s’ha de veure com encaixarà dins del Museu Thyssen.
L’hotel Valira es va inaugurar el 24 d’octubre de 1933, dissenyat com un allotjament de luxe perquè la clientela es beneficiés de les aigües termals d’Escaldes. L’empresa promotora va ser Cultural Andorrana SA, dels monjos de Montserrat, que als anys 30 van projectar diversos edificis al Principat. L’arquitecte de l’hotel va ser Celestí Gusí, un monjo benedictí seguidor de Puig i Cadafalch. L’hotel, que quan es va obrir es deia hostal Valira, és un exemple de l’arquitectura de granit que predomina a les Valls i forma part de l’inventari cultural de béns protegits des de l’any 2004.
Quan es va inaugurar l’allotjament hoteler, entre els convidats no hi va faltar el pintor Joaquim Mir, destacat paisatgista que va pintar paisatges andorrans durant les seves estades al país, convidat pels monjos de Montserrat. L’hostal Valira va esdevenir un lloc de referència, tant per a la ciutadania com per als visitants. Al llibre Els pioners de l’hoteleria andorrana (2001), de Ludmilla Lacueva, inclou una imatge d’Esteve Albert, Francesc Viladomat i el futbolista blaugrana Kubala amb la seva família davant de l’hostal.
Quan els monjos de Montserrat van obrir l’hostal el van arrendar, primer a la família Bescompte i després a la família Adserà Cubells. L’any 1943 els monjos es van vendre l’edifici a la família Reig, que l’ha conservat fins a l’actualitat. L’estiu de l’any passat va iniciar unes obres de rehabilitació de l’interior de l’immoble, afectat pel foc, i de restauració dels elements modernistes. La part superior s’està reconstruint per acollir apartaments de luxe.
Un dels elements més singulars de l’hostal Valira era l’ascensor, un dels primers que es van instal·lar a Andorra, i que es va convertir en tota una atracció. L’element es conserva i s’ha de veure com encaixarà dins del Museu Thyssen.