PUBLICITAT

Escales-Engordany

Un missatge de carrer de mirada massa curta

SDP gairebé no rep suport per «defensar valors, i no cadires»

Per RAFA MORA

Els membres de les candidatures de Sentit Comú, amb Naudi i Bartumeu entre ells, ahir.
Els membres de les candidatures de Sentit Comú, amb Naudi i Bartumeu entre ells, ahir. | EMILIO PRENAS
Les dues setmanes que ha plantejat Socialdemocràcia i Progrés sota les seva nomenclatura de Sentit Comú han estat diametralment diferents a les de les grans formacions. Si bé Demòcrates per Andorra, Liberals i –en menor pes– Partit Socialdemòcrata han batallat amb una visió més nacional, el partit de Jaume Bartumeu i Víctor Naudi ha cavalcat per un sender solitari i que no l’ha portat a cap resultat comunal. Deia ahir Jaume Bartumeu, president del partit, que el seu partit havia defensat «valors i no cadires», tot i que això, al final, hagués significat que el resultat no hagi estat l’esperat per la seva formació.
 
SDP-Sentit Comú ha basat la campanya en una aproximació a les associacions més necessitades, als col·lectius socials vulnerables, al discurs planer i proper, i a la visita personal i sincera, però aquesta estratègia l’ha perjudicat per no entrar de ple en assumptes que afectaven a escala nacional. Ha estat, això sí, conseqüència de la seva escassa força nacional, que li ha impedit formar llistes i diversificar la seva força en altres parròquies, tot i intentar-ho més enllà d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.
 
Amb només dues llistes electorals, Delfí Roca i David Pérez han hagut de lluitar gairebé sols contra el món. A més, el partit va decidir fer una cosa molt arriscada com és apostar per una persona nova en aquestes feines polítiques, com un Pérez que a Escaldes-Engordany ha batallat amb sinceritat, però encara amb el hàndicap de ser un desconegut per a molts dels seus possibles electors. D’aquest risc, el partit n’era conscient, com ho era assumint la presència de Roca a la capital. Dues personalitats absolutament diferents que han rebut els vots que s’esperaven d’una campanya fluixa, presencial, però que tenia una base resignada que deixava clar que les aspiracions no eren les més altes.
 
Ser oposició era l’objectiu, però amb els vots a la mà ara mateix Socialdemocràcia i Progrés queda en mans del futur incert. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT