PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Adéu a un costum

Solana veu un MoraBanc que transmet «bones sensacions» i no nega que mira la zona alta de la taula

Per Iván Moure

Francesc Solana a la grada del Poliesportiu, durant un entrenament del BC Andorra en la pretemporada, a principis de setembre.
Francesc Solana a la grada del Poliesportiu, durant un entrenament del BC Andorra en la pretemporada, a principis de setembre. | TONY LARA
Fa 365 dies, el BC MoraBanc Andorra  portava 3 victòries i 7 derrotes en el retorn a la Lliga Endesa i es movia per la zona vermella de la taula, ocupant la 14a posició a només una victòria del penúltim classificat, el Fuenlabrada, i a dues del vuitè lloc, el Tenerife, que tenia un balanç de 5-5. Exactament el mateix que el que té hores d’ara el conjunt que dirigeix Joan Peñarroya, que és novè amb els mateixos números que el sisè classificat. Darrera queda un inici dubitatiu amb tres derrotes en quatre partits que s’ha convertit en una ratxa de quatre victòries en cinc. L’objectiu, que és la permanència, està més lluny que mai: quatre triomfs sobre el darrer rival, l’Estudiantes, que és penúltim, i cinc respecte del Guipúscoa, el rival fa dues jornades. Els enfrontaments contra tots dos s’han guanyat, així que l’average (+7 i +18, respectivament) és també bastant favorable.
 
La metamorfosi del MoraBanc del primer mes de competició al segon ha estat notable, cosa que ha deixat impressionat a Francesc Solana, qui té clar els motius pels quals ara, al carrer,  es parla més de la Copa que de la permanència. «L’equip no va començar amb la solidesa que havia demostrat en la pretemporada, però ha anat millorant. En solidesa, recursos defensius, rols... tot ajuda però sobretot, el canvi de dinàmica es deu que la gent ha tingut responsabilitat dins del seu paper al vestidor i a la pista. Necessitàvem que jugadors amb el pes que tenen Sada o Shermadini donessin un pas endavant amb el balanç 1-4. La feina era bona, però calia més. I tots van respondre. Ara sí tenim bones sensacions però no ens hem d’aturar aquí», va demanar el director general del club.
 
La temporada passada, després del balanç de 3-7 que portava el BCA per aquestes dates va arribar una derrota a Múrcia, la tercera seguida, i el cinquè triomf no va arribar fins l’últim partit del 2014 contra el CAI. Després, precisament l’Estudiantes iniciaria la famosa ratxa de vuit derrotes seguides, que es va allargar per dos mesos exactes, fins que el 28 de febrer passat va arribar la victòria contra el Manresa amb un equip refet a base de retocs (marxa d’Ivanov, Román Martínez i Bivià; i Jawai, Stojanovski i Bogdanovic com a nouvinguts), tot just quan ocupava el penúltim lloc. Era un costum. Inevitable vigilar què feien Manresa, Sevilla, Estudiantes, Guipúscoa o Fuenla. Ara, al voltant hi ha l’Unicaja, Obradoiro, la Penya, Bilbao, Tenerife, Múrcia... «És inevitable mirar de reüll al top-8. Ho faig amb cautel·la, però no puc remeiar-lo», va admetre Solana. Acte seguit, però va posar els peus a terra: «La Copa del Rei és il·lusionant, però queda lluny. També miro a la part baixa perquè els equips que hi han són capaços de guanyar tres partits seguits i si no els treiem endavant... En un obrir i tancar d’ulls et trobes a la part baixa. Tot està massa igualat».
 
Per això, el director general del MoraBanc mira endavant i recorda: «En aquesta lliga no pots respirar. Ara ve el Madrid al Poliesportiu [diumenge, vinent, 13.00 hores], el campió de l’Eurolliga». Del partit a Estudiantes recorda: «Vam ser sòlids en defensa, però sense encert en atac i amb errades molt evitables». Per acabar concloent: «Un rival immers en una mala dinàmica no et castiga, però el Madrid, et mata el partit».

Comenta aquest article

PUBLICITAT