«Bitàcola és aquell armari d’un vaixell, a prop del timó, on s’ubica la brúixola i on s’emmagatzemen, entre altres coses, les experiències de navegació en forma de quadern que descriu el desenvolupament d’un viatge». «Gresol d’idees i intencions amb una estructura cronològica i certa subjectivitat, lligada sempre a una realitat viscuda i canviant, on es descriu un camí, un anar fent». Així dóna presència Pep Fajardo a la seva exposició inaugurada ahir a la Galeria d’Art Pilar Riberaygua, on un total de 25 obres donen vida a la sala i mostren els racons més profunds i poètics de l’autor.
 

Fer una recopilació de totes les obres és difícil, però entre les escultures de Fajardo en destaquen les que fan referència a les formes poètiques japoneses anomenades haiku. Així, l’autor apel·la a aquests petits versos per fer referència a la seva estima vers la poesia i crear unes obres «petites, contingudes en si mateixes però capaces d’instigar la imaginació dels observadors». A més, «els ‘haikus’ no són gens descriptius, però si són molt suggerents, i aquest mateix fet és el que he volgut mostrar amb aquestes obres».  
 

Amb aquesta exposició contemporània, Fajardo també ha volgut mostrar «el silenci que he passat a Andorra, des que vaig marxar fins que he tornat, el que he pogut fer», a més de fer obres «que no necessitin d’un llibre per se enteses». «I que les peces siguin punts de partida per deixar fluir la imaginació dels observadors». Perquè «em desfaig de la realitat però sempre intento conservar-ne algun punt». 
 

Per realitzar aquestes obres, l’autor ha fet ús de materials molt dispars, com fusta, plom, pintura, lents òptiques o palès, i és que per a Fajardo, «qualsevol material és vàlid si esta ben tractat». Tanmateix, amb el joc i combinació de materials, les escultures de l’exposició «transmeten una sensació de fragilitat, que si les toques es poden trencar però veritablement són molt més fermes i estables». Així mateix, l’autor comenta que sempre intenta posar una dada de l’exposició anterior en les seves mostres «com el punt i a part» a més de fer una composició «molt fluida i lògica».
 

Si un fet caracteritza a Fajardo és que les seves obres són fruit de l’experimentació, «puc tenir una idea en ment però acaben sent les mateixes peces les que manen, perquè pots tenir la idea però no pots predir les coses exactes, per tant, tot sorgeix de la experimentació».