PUBLICITAT

Canillo

Presentat un llibre sobre Meritxell

Els autors de l’obra són mossèn Ramon Rossell i Pilarín Bayés

Per EL PERIÒDIC

Els autors i l'editora en un moment de la presentació del llibre.
Els autors i l'editora en un moment de la presentació del llibre. | ANA / M.T.
El Palau de Gel d’Andorra va acollir ahir davant d’un nombrós públic, la presentació de la Petita història de Meritxell, escrita per mossèn Ramon Rossell de Canillo i amb il·lustracions de Pilarín Bayés. Forma part de la col·lecció Petites històries de l’editorial Mediterrània, formada per gairebé 300 títols que expliquen la història de diferents indrets o tradicions d’arreu de Catalunya. 
 
Mossèn Ramon va destacar que la publicació intenta explicar la història del Santuari de Meritxell a partir de la llegenda de la marededéu i la gavernera, i aturant-se en episodis importants com la proclamació de la verge com a patrona d’Andorra o l’incendi del Santuari i la posterior construcció. A més, però, el llibre conté molta història de Canillo i, de retruc, d’Andorra. 
 
La Petita història de Meritxelles distribuirà per tot Catalunya i, a més, se n’han fet 5.000 exemplars per a Andorra, que es repartiran a AINA per un donatiu de cinc euros que es destinarà a la casa de colònies que gestiona mossèn Ramon. La voluntat, segons el propi mossèn, ha estat «fer un llibret humil però que transmeti amor a aquesta terra». El públic al qual va destinat és l’infantil, però «gràcies als infants acaba arribant als grans», assegurava mossèn Ramon.
 
La «gràcia» del llibre és, segons l’autor, que els dibuixos estan fets per la il·lustradora catalana Pilarín Bayés. El mossèn la coneixia de fa temps, sobretot perquè els fills d’una neboda seva van de colònies a AINA, i fa uns anys ja va il·lustrar la portada d’un cançoner.  
 
De la seva banda, Bayés, que durant l’acte va haver d’atendre les nombroses peticions de dedicatòries del llibre, va destacar que va decidir col·laborar en el projecte perquè «Andorra és la meva segona pàtria» i mossèn Ramon «un dels millors amics que hi tinc». Bayés va afegir que quan va acceptar el projecte va tornar a Andorra «per visitar-la una vegada més», per poder plasmar «el seu esperit i la seva força», sobretot «aquesta força tan gran que té la patrona d’Andorra». Del resultat final, va assegurar que li agrada molt com ha quedat. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT