PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

I a tu, què t’han portat?

El duo nadalenc ja ha visitat les cases i ha deixat les joguines i reclams més demanats

Per ESTEFANIA GRACIA

A dalt, els nens d’Ordino celebren l’arribada del Tió, a baix, els infants de l’escola bressol de la parròquia piquen amb il·lusió sobre el tronc de Nadal.
A dalt, els nens d’Ordino celebren l’arribada del Tió, a baix, els infants de l’escola bressol de la parròquia piquen amb il·lusió sobre el tronc de Nadal. | TONY LARA
I a tu, què t’han portat? Aquesta és una de les expressions que més s’escolten durant els dies de Nadal. I és que el Tió i el Pare Noel ja han passat per les cases i han deixat els regals més reclamats pels petits, o no, depenent de com s’hagin comportat durant l’any, està clar!. Tot i que sabem que una de molt grossa n’has de fer perquè aquest duo Nadalenc no et porti res del que has demanat. 
 
Els menuts de la llar esperen impacients –i després de recordar-lo durant tot l’any– a que des del Pol Nord arribi tirat per rens un home panxut, barbut i vestit de vermell. Però a ells ben poc els importa quin sigui l’aspecte d’aquest ser, i és que un cop els petits obren els ulls de bon matí, l’objectiu és clar i concís, córrer fins l’arbre de Nadal per descobrir si efectivament les joguines que tant desitgen estan esperant-los amb colors i papers llampants. El Tió no n’és menys, doncs tot i cagar regals més petits, els menuts tampoc se’n volen estar de picar ben fort al tronc perquè aquest deixi anar llaminadures, mitjons, contes o qualsevol altra cosa que se’ls passi pel cap. 
 
Tots dos personatges protagonitzen així una de les èpoques de l’any més estimada i reclamada pels menuts. Que tendra és la innocència i quina falta fa a vegades, qui no desitjaria en ocasions poder tornar a ser petit i gaudir amb la mateixa il·lusió de quan ets nen i no pots dormir pel nerviosisme d’escoltar al Pare Noel mentre baixa per la xemeneia, o de veure com el Tió treu joguines per sota d’una manta... Quin fart de riure s’en faria més d’un al escoltar que un tronc amb un somriure i ulls dibuixats és capaç de cagar regals quan els petits el colpegen i canten: Caga Tió, Tió de Nadal, no caguis arengades que són salades, caga torrons, que són més bons!. Però d’això se’n diu tradició, i qui gosaria trencar-la?.
 
Impossible no viure el Nadal / El Nadal és una festivitat per estar en família i treure el candor més intens de cadascun, però no tots estan tan disposats a viure una jornada d’aquests parer. Tot i això, és impossible fugir i no viure en el Nadal, ja que no només les cases s’omplen de decoracions cridaneres, llums i germanor, sinó que tan sols en sortir al carrer ja es pot esbrinar quina època de l’any és. 
 
Durant aquesta festivitat els exteriors s’omplen de panells lluminosos, aparadors d’ensomni i figures llampants que més d’un vol immortalitzar posant-se al costat i traient-se una fotografia. A més, des de dies abans que el Pare Noel o el Tió visitin les cases, aquests ja es deixen veure per alguns centres comercials o indrets més concorreguts de la ciutat, i és que no volen que cap nen es perdi l’oportunitat de veure cara a cara als dos protagonistes del Nadal. 
 
Perquè tot i enviar cartes o difondre als amics i familiars quines són les joguines o els desitjos que cada menut vol per aquesta festivitat, res s’equipara a la sensació de seure’s sobre el Pare Noel per dir-li amb emoció el que vols. O aprofitar cada moment en que se li posa menjar al Tió per recordar-li que t’has portat molt bé i que tot i que li picaràs amb ganes la teva intenció no és fer-li mal sinó recollir molts regals. Però ànims! Que encara queden els Reis Mags. Que no decaiguin les il·lusions i el sentiment de festivitat, ja que tres personatges, pujats en camells i cansats per fer un llarg viatge des d’Orient també entraran a les cases per deixar les joguines i els reclams més demanats a canvi d’unes poques galetes i un got de llet per recuperar les forces i fer el camí de tornada. Bon Nadal! 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT