l’objectiu del ministeri és donar resposta a les demandes de l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca) i dels malalts de càncer en general que, en no ser ciutadans nacionals d’Espanya o França, no poden acollir-se a alguns serveis complementaris com els d’assistència o el fet de poder comptar amb un allotjament per als acompanyants. En aquest sentit, el president d’Assandca, Josep Saravia, va explicar que «hem intentat establir contactes amb l’Oncopole i de moment el que ens han transmès és que volen ser una referència a tot Europa, tant en la recerca com en el tractament, volen ser pioners i volen fins i tot experimentar amb nous tractaments». Saravia va insistir en què un acord «com a país» per poder gaudir dels mateixos serveis que els cotitzants francesos en aquest centre seria òptim. Principalment, el president d’Assandca creu que així es podria donar resposta a una de les necessitats dels malalts andorrans que s’han de tractar fora del país, l’allotjament, també per als acompanyants. 
 

Saravia va exposar que l’Oncopole disposa de llocs per a aquestes circumstàncies i que es doni servei als acompanyants i als familiars en una clínica com aquesta «és una cosa que havíem previst tot i que encara no hem pogut prendre cap acord». En aquest sentit, la ministra de Salut, Rosa Ferrer, va confirmar que es treballava en un conveni amb l’Oncopole i el Clínic de Barcelona per millorar les condicions dels malalts en aquests centres i donar resposta a algunes de les seves demandes, tot i insistir que ja existeixen mecanismes perquè els ciutadans del país siguin tractats a Tolosa o a Barcelona amb els acords actuals.
 

No obstant això, Assandca va reivindicar des de la seva creació que els serveis als malalts de càncer vagin més enllà dels tractaments clínics i se’ls doni suport assistencial i d’allotjament quan hagin de fer tractaments fora del Principat. Per això, des de l’associació es treballa també per aconseguir col·laboració dels assistents socials i la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) en els casos en què aquesta sigui possible –com per exemple, per a pacients amb mobilitat reduïda.
 

De moment, l’únic avenç és que ara Assandca té «un preacord» amb els assistents de l’hospital perquè si l’associació rep una demanda, puguin contactar amb ells i «intentar buscar una solució més ràpida que no com fins ara», va declarar Saravia. De la mateixa manera, la FAAD va confirmar a l’associació de malalts de càncer que si tenien un problema amb algun pacient sense mobilitat, els seus voluntaris els donarien un cop de mà. Saravia va posar èmfasi en aquests casos en què Assandca no pot arribar per «manca de mitjans» o perquè «no tothom està preparat psicològicament o amb formació».