Sergi Torres és un fisioterapeuta de professió, català, que des de fa molt de temps es va començar a interessar pels camins que portava la vida i on residia la felicitat. «Va ser un sentiment», aclareix. «Treballava de fisioterapeuta, em donava a la gent, buscava ajudar-los i veia que no podia. Havia d’haver una forma més propera de fer-ho i vaig descobrir que era possible entrant en contacte amb mi mateix de forma honesta».

Torres va ser convidat per l’Associació Marc G.G. d’ajuda mútua per a pares que han perdut un fill per impartir una ponència sota el nom La vida: la meva mestra, un vehicle per intentar trobar respostes. L’encarregat d’impartir la xerrada explica que tracta de «convidar a la gent a què se n’adoni que la vida que vivim és molt més profunda del que creiem. El que entenem de vida és el que, en el fons, hem inventat nosaltres» i que, per aquest motiu, s’acostuma a viure «una vida desnaturalitzada» i que pocs cops t’atorga la plena felicitat. Per aconseguir-la, «hem de ser honestos, sempre, amb nosaltres mateixos», puntualitza Torres.

«La felicitat és quelcom que assoleixes quan tu aconsegueixes una sèrie de coses externes però, quan les tens, te n’adones que no és suficient», insisteix. El ponent ho dibuixa com un camí sense sortida que fa que «mai estiguis ple» i provoca que la plenitud esdevingui «com una autoindagació, un viatge cap a un mateix».

Torres reconeix que, en les seves ponències, actua «de forma espontània, parlant des del cor i prenent contacte amb el present, que és l’únic moment en què la nostra vida existeix». Per mirar endavant i poder caminar fermament, «hem de crear i produir des del present i no en base a creences passades i repetim patrons i, per tant, repetim errades», assegura.

«Ens costa arribar a la felicitat perquè, en essència, ens fa por. Implica adonar-nos de que la vida no és com ens l’hem plantejat». El fisioterapeuta incideix en què aquesta és la clau perquè, en el fons, «ens aterra la sensació de no poder controlar el què passa al nostre voltant».

Evidentment, la gent es planteja la vida per copsar aquesta felicitat i, quan no s’aconsegueix, pot derivar en decepció i frustració. Sergi Torres assenteix amb el cap: «La gran majoria de persones viuen amb un sentiment de decepció. Moltes d’elles, però, tenen la capacitat d’automotivar-se però, en realitat, la motivació està per sobre d’aquesta depressió interna. Hi ha gent que no és capaç i entra en depressió. Ningú s’atura a fer una revisió profunda d’això».

En aquest sentit, el conferenciant va exemplificar l’argument:  «Hi ha una crisi econòmica i tothom tracta el tema de forma econòmica. Ningú fa una revisió interna ni es planteja si, realment, necessitem l’economia».