Estrasburg condemna Andorra pel 'cas Gouarré'
El Tribunal de Drets Humans apunta que no s'ha aplicat amb retroactivitat el nou Codi Penal i s'ha mantingut la pena més dura al ginecòleg
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat avui Andorra per no aplicar amb retroactivitat el nou Codi Penal del 2005 i mantenir la pena més dura al ginecòleg Gérard Gouarré Patte, suspès de per vida per tres delictes d'abusos sexuals contra pacients.
La decisió, aprovat per 5 vots contra 2, considera que Andorra va vulnerar els articles 7 (No hi ha pena sense llei) i 13 (Dret a un recurs efectiu) del Conveni Europeu de Drets Humans.
Andorra haurà d'indemnitzar al demandant amb 26.250 euros per danys morals i despeses judicials.
La sentència recorda que l'article 7 del nou Codi Penal andorrà obliga "a una revisió d'ofici quan una llei posterior redueix la pena o la mesura de seguretat prevista per a una infracció, fins i tot en el cas d'una sentència definitiva".
En aquest sentit, la sentència de la Cort europea diu que el Codi Penal del 1990 imposava com a pena accessòria la prohibició d'exercir la seva professió de per vida, mentre que la reforma del 2005 establia que aquestes penes no podien durar més que la pena principal més greu.
El Tribunal de Corts va condemnar a Gouarré el 2009 a cinc anys de presó (pena principal) i a no tornar a exercir la seva professió (pena accessòria) per existir un "altíssim risc de reincidència".
Tot i les peticions de Gouarré, defensat per l'advocat Miquel Bellera, els tribunals andorrans van mantenir l'aplicació de la pena més dura "tot i que el legislador va decidir després una pena més suau i va preveure la seva aplicació retroactiva".
Amb aquesta actuació, segons la sentència, els tribunals del Principat van"infringir el principi de preeminència del dret i van atemptar contra el dret del demandant de veure aplicada una pena prevista per la llei".
A la vista celebrada a Estrasburg l'any passat, l’advocada del Govern andorrà, Carmen Perna, va dir que els drets de Gouarré "estan enfrontats als de les seves víctimes i a les hipotètiques futures pacients" si reprengués la professió.
El jutge holandès Johannes Silvis i la sanmarinesa Kristina Pardalos van expressar una opinió dissident, ja que consideren "no assenyat anul·lar d'ofici una prohibició definitiva d'exercir la medicina sense tenir en compte els interessos dels pacients".
La decisió, aprovat per 5 vots contra 2, considera que Andorra va vulnerar els articles 7 (No hi ha pena sense llei) i 13 (Dret a un recurs efectiu) del Conveni Europeu de Drets Humans.
Andorra haurà d'indemnitzar al demandant amb 26.250 euros per danys morals i despeses judicials.
La sentència recorda que l'article 7 del nou Codi Penal andorrà obliga "a una revisió d'ofici quan una llei posterior redueix la pena o la mesura de seguretat prevista per a una infracció, fins i tot en el cas d'una sentència definitiva".
En aquest sentit, la sentència de la Cort europea diu que el Codi Penal del 1990 imposava com a pena accessòria la prohibició d'exercir la seva professió de per vida, mentre que la reforma del 2005 establia que aquestes penes no podien durar més que la pena principal més greu.
El Tribunal de Corts va condemnar a Gouarré el 2009 a cinc anys de presó (pena principal) i a no tornar a exercir la seva professió (pena accessòria) per existir un "altíssim risc de reincidència".
Tot i les peticions de Gouarré, defensat per l'advocat Miquel Bellera, els tribunals andorrans van mantenir l'aplicació de la pena més dura "tot i que el legislador va decidir després una pena més suau i va preveure la seva aplicació retroactiva".
Amb aquesta actuació, segons la sentència, els tribunals del Principat van"infringir el principi de preeminència del dret i van atemptar contra el dret del demandant de veure aplicada una pena prevista per la llei".
A la vista celebrada a Estrasburg l'any passat, l’advocada del Govern andorrà, Carmen Perna, va dir que els drets de Gouarré "estan enfrontats als de les seves víctimes i a les hipotètiques futures pacients" si reprengués la professió.
El jutge holandès Johannes Silvis i la sanmarinesa Kristina Pardalos van expressar una opinió dissident, ja que consideren "no assenyat anul·lar d'ofici una prohibició definitiva d'exercir la medicina sense tenir en compte els interessos dels pacients".