Un cop finalitzades les obres d’excavació arqueològiques de la Roureda de la Margineda es confirma que les restes trobades corresponen a un poblat medieval d’entre els segles XII-XIV dC. Descartant així definitivament la hipòtesi que s’havia plantejat –tot i que darrerament havia perdut força– sobre que les estructures excavades podien ser del castell de Sant Vicenç d’Enclar, del s. XIII. Tanmateix, tot i que s’ha exhaurit la zona delimitada d’excavació, es confirma que existeixen «clars indicis de la continuïtat del poblat descobert tant al nord com a la zona oriental», així ho han confirmat els propietaris del terreny, Molines Patrimonis. 
 

Conclou, per tant, la novena i darrera intervenció arqueològica al Jaciment de la Roureda de la Margineda. Aquesta última fase s’ha estat desenvolupant al llarg de tres setmanes durant el passat mes de novembre. Però el període d’excavacions ha estat molt més durador, ja que l’any 2007 es va començar a excavar i a perfilar la importància i l’abast de les restes que anaven apareixent. D’aquesta manera, s’ha assolit finalment l’exhauriment de la zona delimitada que correspon a una àrea que va ser habitada en diferents períodes de manera interrompuda des de l’edat de Bronze. 
 

L’actuació sobre algunes zones limítrofes del jaciment ha confirmat que es tracta únicament d’un sector de l’assentament real, «ja que existeixen clars indicis de la seva continuïtat tant al nord com a la zona oriental», segons han informat des del Departament de Patrimoni Cultural i Molines Patrimonis. 
 

Així, la fase que va deixar una empremta més visible i a la que corresponen la majoria de les restes de murs i espais descoberts respon a un nucli d’hàbitat o poblat medieval que s’entenia per aquest vessant. Tot i això, les modificacions urbanes del terreny van provocar la pèrdua definitiva de part del jaciment impossibilitant una estimació acurada de la superfície total ocupada o l’aproximació a la seva configuració detallada. 
 

De totes maneres, s’ha aconseguit recollir la suficient informació per fer una interpretació sòlida de les restes com a un conjunt de –com a mínim– cinc habitatges agrupats que van sorgir a l’entorn d’una sèrie d’espais públics, com ara carrers pavimentats amb lloses i zones obertes o patis. 

 

Distribució dels habitatges / Segons les restes trobades en el jaciment, les cases descobertes es bastien amb sostres de pissarres i fusta i es dividien en espais reservant una planta baixa normalment per a l’emmagatzematge, la cuina i els treballs domèstics. Mentre que el dormitori quedava situat a la part alta de l’habitatge.

D’altra banda, la recuperació d’objectes a l’interior dels espais continua i segueix perfilant detalls sobre diferents aspectes del treball i la vida quotidiana del territori en l’època medieval. 

 

Adequació per a visites / Amb l’ànim de preservar i difondre el poblat de la Roureda de la Margineda, ja que juga un paper cabdal en el coneixement històric del país, s’ha realitzat una nova actuació de manera paral·lela a les excavacions per tal d’adequar l’espai per poder realitzar visites de grups organitzats de diverses parts del jaciment, per sumar-se així a les àrees ja obertes i poder fer un recorregut per una part essencial de la història andorrana. 

 

Catàleg de referència / El Departament de Patrimoni Cultural i Molines Patrimonis asseguren que l’ampli repertori i estat de conservació dels materials de la Roureda «representaran un catàleg de referència per als futurs estudis dels arqueòlegs sobre aquesta matèria». Així com ho podran ser les restes posades a la llum d’un poblat medieval, «ja que es tracta de l’únic testimoni d’aquesta naturalesa, excavat i estudiat en profunditat a les valls d’Andorra i al seu territori més proper». 
 

Esdevenint, a més, «un clar exemple d’un model d’ocupació dels habitants sobre el territori patrimonial, i de retruc, de l’arquitectura civil d’aquest període, la qual esdevé també reflex de les diverses transformacions urbanes produïdes en les diferents etapes».