L’Europeu és l’únic campionat que sosté la selecció nacional de vòlei des que va deixar de participar als Jocs dels Petits Estats després d’acabar última a Liechtenstein 2011. Es disputa cada dos anys senars i al maig començarà la primera fase de la divisió de petits països, de cara a Polònia 2017.
 

Els grups s’han definit en forma de serpentina –no per sorteig–  seguint l’ordre de que el millor situat en el rànquing europeu entra al grup A, el segon al B, el tercer a l’A, el quart al B... Així successivament. Andorra ha entrat en el grup B, el més exigent de tots dos, ja que  tindrà com a rivals Escòcia, Xipre i Islàndia, aquest últim com a equip amfitrió (i també de la fase final). L’A el conformaran illes Fèroe, Luxemburg i Irlanda del Nord. El format de la competició una lligueta de tots contra tots que es disputarà entre el 13 de maig i el 30 de juny vinents.

 

L’AMFITRIÓ, CLASSIFICAT / En teoria passen els dos primers de cada grup a la fase final, però l’equip amfitrió, en aquest cas Islàndia, té la classificació garantida. Això vol dir que si queda entre els dos primers passen dos, però si queda tercer o quart, passen els dos primers més ell, com va passar en la classificatòria per a l’Europeu del 2011, que es va disputar al Poliesportiu i al qual Andorra va acabar tercera per darrere de Xipre i Escòcia. Aquests tres equips més els dos millors de l’altre, Illes Fèroe i Irlanda, van jugar la fase final.

 

VÀLID TAMBÉ PER AL MUNDIAL / De cara a l’edició del 2017, una de les novetats més destacables és que aquest grup classificatori també serveix com la primera fase per al pròxim Mundial, el del 2018, amb seu encara per determinar. Això suposa que la Federació Internacional (FIVB) probablement donarà suport econòmic a les seus organitzadores de les rondes dels petits països tot i que això no s’ha confirmat encara. 
 

Amb tot, Andorra va declinar des d’un primer moment oferir-se com seu organitzadora: «Són diversos motius els que ens han mogut a no fer-ho», va apuntar el director tècnic i portaveu de la Federació Andorrana de Vòlei, Miqui Ripoll. «D’una banda cada vegada demanen més requisits a nivell logístic, ja que cal tenir gent formada per introduir les estadístiques i els anotadors l’on line i no en tenim. D’altra banda, s’han de buscar àrbitres i pagar-los. I un altre problema afegit seria el del pavelló, perquè s’ha canviat la superfície dels Serradells i ara mateix l’únic homologat al Principat és el Poliesportiu», que utilitza el MoraBanc Andorra gairebé a diari.
 

A nivell esportiu, les opcions d’Andorra són una incògnita. El seleccionador, Adrián Garrido, no va dubtar a assenyalar el grup B com «el de la mort» però no va descartar les opcions guanyar-se un dels dos primers llocs: «Depèn molt del grup que puguem crear. No serà el mateix tenir una selecció amb Folguera, Borrego, Ivan Lanza i Èrik Olivera que sense ells», va deixar clar. Cap d’ells ha confirmat la seva presència i la resta de jugadors sortiran del CV Encamp, que milita a Segona Divisió Catalana i té jugadors ja coneguts com ara Porras, Salvador, Torres, Agustí i Manuel Garcia, Cassany, Koegler, Castillo, Borges o Miranda, els quals ja van jugar l’edició del 2015.
 

Respecte als rivals, Xipre està un esglaó per sobre i és en principi el favorit. No fa gaire que Andorra era millor que Escòcia i Islàndia, però aquest dos països estan en fase de creixement, amb lligues cada any més competitives, i per les dimensions que tenen i les llicències, comencen a igualar o fins i tot millorar el nivell dels tricolors.

 

ELIMINACIÓ AL 2015 / En la darrera edició, la selecció que dirigeix Garrido va acabar última del grup A a Xipre per l’average, empatada amb Irlanda (tercera) i Illes Fèroe (segona) mentre que  l’amfitriona va ser primera. Al 2013, per rànquing, Andorra va eludir la divisió de petits estats i va entrar directament en la primera ronda, a la qual va perdre contra Israel.