Una font instal·lada inicialment a la plaça Príncep Benlloch, els anys trenta, i probablement va substituir una antiga font que hi havia al costat de l’abeurador i del rentador de la plaça. És la mítica Font de la Plaça, un exemplar de granit representatiu dels anys 30 als 60 i que té l’honor de ser una de les fonts més antigues d’Andorra.

De l’existència de l’antiga font anterior se’n té constància per les fotografies del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades els 1904 i 1907, i per una constància en el llibre d’actes del Quart d’Andorra, del 20 d’abril del 1929, on es demana que es desplaci i es posi a la cantonada de l’hort de cal Molines, de cara a la plaça. Es una font de granit, de poca alçada, exempta i tallada en diversos blocs, que brolla en un sol pla, constituïda d’una pica quadrangular, aixecada del terra amb dues filades de pedra, i d’una mena de panell format per dues semicolumnes que aguanten un arc arrodonit a la cara interior i angulós a l’exterior. Al centre hi ha un motiu decoratiu (dos dofins, una forca i un cap) de ferro colat amb una aixeta metàl·lica. La part superior és rematada amb una creu. s una font de granit, de poca alçada, exempta i tallada en diversos blocs i, per la seva morfologia, es pot classificar com una font de tipus artesanal i de tradició local. Per la seva condició es pot considerar un element arquitectònic i escultòric i el fet de ser exempta li atorga un paper destacat en el paisatge urbà del carrer, malgrat que fou concebuda per ser vista frontalment.

Al principi, la font tenia una funció principalment utilitària –servia per satisfer algunes de les necessitats bàsiques de l’home: beguda, higiene personal, etc.–. Actualment aquesta funció ha quedat relegada a un segon terme i predomina la funció decorativa. És a dir que s’ha convertit, malgrat la seva senzillesa, en una obra artística que decora l’espai urbà.

Actualment, l’anomenada Font de la Plaça es troba al carrer de la Vall.