Arribava amb certs dubtes a Feldberg (Alemanya) i marxa pujat al podi. Lluís Marín, quasi quatre anys després d’aquell fet històrtic que va assolir a Valmalenco (Itàlia), torna a estar entre els millors de la Copa del Món. A l’estació teutona va finalitzar a la tercera plaça en la segona de les curses, completant un cap de setmana en què va tenir una progressió que el va fer anar a més fins a aconseguir la fita.
 

Marín arribava condicionat perquè tenia l’espatlla tocada. Fins i tot «tenia el dubte de venir», assegurava el surfista, que un cop va testar el traçat va veure que podria competir perquè «l’espatlla m’aguantava prou bé i el dolor era suportable». Els dubtes que es podrien ocasionar es van esvair a les classificatòries. El surfista andorrà aconseguia el bitllet per a la primera prova amb una meritòria sisena plaça, el que assenyalava que es trobava en condicions d’assolir un bon resultat a l’estació alemanya. «El dia dels entrenaments vaig anar molt a la defensiva. La clau va ser el canvi de xip que vaig fer a les classificatòries», exposava Marín. Però a la primera cursa no va destacar. Acabava catorzè, quedant eliminat als quarts de final. Als vuitens era segon a la sèrie, però en la següent ronda només podia ser quart i quedava fora de cursa. «Les errades en un circuit tant curt es paguen cares».
 

La segona cursa va ser la bona. Ja es va veure a les classificatòries que passaria alguna cosa, sumant el segon millor crono de tots els competidors.Va anar superant rondes fins a plantar-se a la final amb el bo i millor de l’especialitat. Els capdavanters del rànquing mundial es trobaven a la pista amb Marín, que va saber mantenir la tercera plaça en el mig minut que va durar la carrera. I això que «quasi perdo la tercera posició. Em toquen per darrera i surto desequilibrat en un salt». Però finalment es va poder mantenir, sent superat només pel francès Pierre Vaultier i el rus Nikolay Olyunin, els dos primers de la general de la Copa del Món. 
 

S’ha de retrocedir fins al març del 2012 per veure l’únic podi que sumava Marín al circuit. Va ser a Valmalenco, també amb un tercer lloc. «Fa quatre anys que vaig aconseguir l’últim podi i no vull tornar a esperar tant. Ja fa molt de temps. Esperem aquesta mateixa temporada poder aconseguir un altre», remarcava el surfista andorrà, que sentia que tenia les capacitats suficients com per repetir aquell èxit: «Sabia que aquest any podia aconseguir un resultat així, però no que el pogués assolir tant aviat». I més acabant de recuperar-se d’una lesió, que va produir-se a la primera prova del calendari a Montafon (Àustria) el passat mes de desembre.
 

Després del seu pas per Feldberg torna al Principat per acabar de recuperar-se de la zona afectada i «per arribar a les pròximes curses sense molèsties a l’espatlla». La pròxima cita de la Copa del Món és el 20 i 21 de febrer a Sunny Valley (Rússia), i vol arribar-hi en plenitud de condicions, perquè aquesta tercera plaça «m’omple de motivació per poder repetir un podi». Porta anys a l’elit i allí un andorrà també pot obtenir èxits, demostrant als esportistes nacionals que és possible arribar-hi: «Hi ha molt treball al darrera de molts anys. El camí ha estat dur. S’ha d’estar allà i que es canviï el xip també en la resta d’esports. És possible arribar-hi».
 

Els 600 punts aconseguits a la segona cursa, més els 180 de la primera, permeten a Marín pujar fins a la cinquena plaça de la general de la Copa del Món de boardercros, amb un total de 1.100. El líder és Olyunin amb 2.400, seguit per Vaultier amb 1.980. La 3a plaça l’ocupa l’austríac Alessandro Haemmerle (1.590) i la 4a l’australià Alex Pullin (1.340).