La prevenció i acció contra el racisme i la discriminació és una de les assignatures pendents de la legislació, segons adverteix l’informe emès pel Comitè Europeu dels Drets Socials del Consell d’Europa, que revisa l’acompliment de la Carta Social Europea dels països signants. L’anàlisi correspon als articles relacionats amb infància, família i migrants, durant el període 2010-2013. 
 

En les conclusions generals, difoses ahir, es revela que dels 28 temes revisats, n’hi ha 20 que han rebut la conformitat del Comitè, sis no han aconseguit l’aprovació i dos estan pendents d’informació complementària. El Govern va subratllar que «Andorra ha assolit la conformitat en més del 70% de les disposicions analitzades i, en tres de les no conformes, posteriorment al període avaluat ja s’han efectuat les modificacions necessàries que permetrien assolir la conformitat». 
 

Quant a les disposicions pendents de rebre el vistiplau, «el Govern es compromet a aportar la informació sol·licitada i a resoldre en la mesura que sigui possible les mancances constatades que no hagin estat resoltes des del període avaluat». Per exemple, quant a la lluita contra el racisme, l’Executiu ha informat al Consell d’Europa que amb «la futura Llei d’igualtat i de no discriminació que es promourà aquesta legislatura» ja es preveu la creació «d’un òrgan específic encarregat de la lluita contra el racisme».

Les disposicions en les quals el Govern ha rebut un toc d’atenció i la no conformitat del Consell d’Europa són les següents:

 

El Comitè lamenta que «la legislació penal relativa al racisme i a la intolerància no és exhaustiva i no comporta, entre d’altres, cap disposició que prohibeixi la incitació pública a la violència, a l’odi o a la discriminació». També critica que els magistrats i lletrats no reben «cap formació específica sobre racisme i discriminació racial», ni tampoc els periodistes. El Consell d’Europa insisteix que Andorra no compleix l’article 19.1 de la Carta Social Europea, i el Govern li respon que la futura Llei d’igualtat i no discriminació ho resoldrà. A més, «quant a la falta de formació dels jutges, magistrats i advocats en matèria de discriminació racial s’ha resolt la mancança amb formacions recents i futures, i se’n faran també properament per a les persones que estan en contacte amb els migrants».

 

El Comitè considera que Andorra incompleix l’article 31.2 de la Carta Social perquè no existeix «una protecció jurídica adequada per a les persones amenaçades d’expulsió» ni tampoc es prohibeix «l’expulsió dels albergs». En definitiva, els expertes europeus estan inquiets per les solucions per a les persones que es queden sense sostre. El Govern ha respost que «no existeix una problemàtica en relació a les persones sense sostre, que hi ha els mecanismes necessaris per evitar les situacions de pèrdua d’habitatge mitjançant ajuts, i que des del departament d’Afers Socials es fa un seguiment de les persones que el puguin perdre per trobar un nou allotjament d’urgència». A més, l’Executiu no descarta «modificacions normatives i administratives, si fos necessari».

 

Quant a l’article 7.5 sobre la remuneració mínima salarial dels joves d’entre 14 i 17 anys –que treballin en tasques autoritzades–, el Comitè insisteix que no se’ls pot aplicar una reducció del salari mínim perquè «el salari mínim interprofessional no garanteix un nivell de vida decent». De fet, en l’informe emès per l’organisme europeu l’any 2014, ja s’advertia de la ridiculesa del sou mínim per a majors de 18 anys i, per tant, no es pot equiparar al dels joves. El Govern s’ha defensat al·legant durant la legislatura s’incrementarà el salari mínim un 1,5% «amb la finalitat que el salari mínim assoleixi el 50% del salari mitjà». 

 

El Comitè Europeu dels Drets Socials conclou que Andorra incompleix l’article 19.7 de la Carta perquè «els serveis gratuïts d’interpretació dins l’àmbit de la justícia no són sempre accessibles quan els requereix un demandant o un defensor». 

 

El Comitè també ha advertit que el Codi Penal no prohibeix els càstigs corporals a la infància, però el Govern ha aclarit que l’última modificació del Codi Penal ja ha resolt la situació. Amb tot, s’ha emès la no conformitat a l’article 17.1 de la Carta Social perquè durant el període analitzat encara no era vigent. 

 

El Comitè Europeu dels Drets Socials també està atent a què la sanitat i l’assistència social estiguin garantides per tothom, també per als no-residents i persones en situació irregular. El Govern remetrà un informe garantint que l’assistència mèdica està garantida.

No hi ha sense sostre, però no es pot pidolar

L’article 13.2 de la Carta Social Europea vetlla perquè les persones que tenen una ordre d’expulsió no marxin de qualsevol manera. Entre les mesures que estableix als països signants hi ha la prohibició de procedir a executar les expulsions durant la nit o l’hivern. El mateix article també es preocupa de garantir el dret a l’allotjament dels sense sostre. El Govern argumenta que a Andorra no hi ha casos de sense sostre i que hi ha mesures previstes per garantir un habitatge i un sostre a tothom.

Amb tot, el que no s’ha explicat al Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d’Europa, és que demanar almoina al carrer està prohibit i, fins i tot, les persones que ho fan i no garanteixin un mínim de suport econòmic, són convidades a abandonar el país. L’article 104 de la Llei 27/2007, del 22 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada d’immigració, del 14 de maig del 2002, estableix que «el foragitament és una mesura de policia administrativa destinada a conduir a la frontera i a fer sortir del territori nacional l’estranger que ha entrat de forma irregular en territori andorrà o que es troba en règim turístic i en una de les situacions detallades a continuació: (...) No disposa notòriament dels mitjans econòmics suficients per continuar sojornant a Andorra».

El juny passat, un jove berlinès de pas que tocava la guitarra al carrer i demanava ajuda econòmica per continuar el seu viatge va ser acompanyat per la Policia  fins a la frontera.