PUBLICITAT

Andorra la Vella

Pols als tribunals entre la capital i Sant Julià de Lòria per una paraula

El cara a cara de les administracions deriva de les discrepàncies per la terminologia emprada en un edicte que data de l’any 2012 i que afecta als límits que voregen un polígon d’Andorra la Vella

Per MARISA DA COSTA

Una de les sales de la seu de la Justícia on ahir tenia lloc la vista per la disputa de la capital contra Sant Julià.
Una de les sales de la seu de la Justícia on ahir tenia lloc la vista per la disputa de la capital contra Sant Julià. | TONY LARA
Cara a cara entre Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria davant dels jutges del Superior. I el Govern de per mig tot defensant la posició del darrer actor esmentat, tot i que no coincideix del tot amb les seves estimacions. El motiu? En un edicte que data del passat 2012, el comú lauredià va emprar el concepte «reparcel·lar» en comptes de la paraula «delimitar», en un document en què la corporació establia uns polígons d’actuació un dels quals la capital considera de la seva competència.
 
En el marc d’aquesta causa, la d’ahir va ser la segona ocasió en què ambdues administracions s’enfrontaven a una de les sales de la Seu de la Justícia. Després d’exposar sengles argumentacions davant del Tribunal de Batlles i que aquest fallés en favor de la parròquia fronterera i de l’Executiu, la capital va persistir en la voluntat que la via administrativa de la justícia reconegui la seva posició tot acceptant el recurs d’apel·lació exposat i deliberant al voltant de la picabaralla que coneix el seu punt focal en un mot.
Andorra la Vella va demandar la seva administració homòloga a Sant Julià perquè considerava que aquesta darrera havia «aplicat erròneament» l’article 87 del Reglament Urbanístic. Grosso modo, la coporació de la capital creu que Sant Julià va incórrer en un acte «impugnable» perquè no va sotmetre a «audiència pública» un determinat «projecte de delimitació» d’uns espais que considera de la seva potestat, defensant que els edictes que publicava Sant Julià referien a una intenció «definitva» i no preparatòria», com hauria hagut d’estar. 
 
Sant Julià de Lòria, així com Govern i, més tard i després de la demanda, els jutges, no van trobar motius d’impugnació en les accions denunciades per la capital. La representació lletrada laurediana va assegurar haver comés un error amb l’empra del mot «reparcel·lació» en comptes de «delimitació», no volent en qualsevol cas violar les competències d’Andorra la Vella, de la que va assegurar que «no ha entés l’edicte». El Govern, part també apel·lada, defensa la posició de Sant Julià tot assegurant que l’edicte era només un «acte de tràmit» i que tot el procés «seguia escrupulosament» el Pla d’Ordenació i Urbanisme (POUP). La defensa de l’administració central va acusar el Comú d’Andorra la Vella d’«actuar temeràriament» perquè únicament «es basava en pretensions» i va demanar al tribunal exigir a dita institució el pagament de les costes processals. El Superior estudiarà el dossier i dictarà en les properes setmanes l’acceptació o desestima del recurs d’apel·lació que Andorra la Vella presentava «per un sinònim». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT