L’Espai de Neu i Allaus (EDNA), format pel Grup de Rescat en Muntanya dels Bombers d’Andorra, l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (Efpem) i el Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra (Cenma) de l’Institut d’Estudis Andorrans, va impartir durant la setmana passada el primer nivell del curs de «Neu, allaus i seguretat a la muntanya hivernal», on van participar una vintena de persones triades d’entre els 200 postulants. Tot i que l’EDNA és un organisme poc conegut per la població, el curs de neu és un referent a Andorra i al Pirineu, per la seva qualitat formativa i per la important feina que realitza per formar aquells que realitzen activitats a la muntanya i evitar accidents. De fet, així ho reivindiquen els formadors i la coordinadora, la investigadora Aina Margalef, qui insisteix en el paper del Cenma en un país com Andorra, on la neu és un medi habitual, però que encara està lluny de comptar amb els recursos de zones més grans com els Alps o, especialment Nord-amèrica, el referent en l’estudi de les allaus, segons informa l’agència ANA. 
 

La prova que el curs de «Neu, allaus i seguretat a la muntanya hivernal» té prestigi entre els practicants d’esports de muntanya a Andorra és que en cada edició de les dues que se’n celebren, una repartida en una setmana i l’altra intensiva, s’han de sortejar les vint places disponibles per la demanda d’alumnat. Així, tot i fer només sis anys que se celebra el curs ja han format més de dos centenars d’aficionats, esportistes, guies i altres professionals de la muntanya en els coneixements nivològics, meteorològics o de seguretat més importants.
 

El curs serveix per a desmitificar errors i per entendre que la neu i el mantell nival són una successió d’episodis meteorològics que queden registrats i que es poden estudiar. Precisament, això és el que fan els professionals en els butlletins de risc d’allaus dels organismes públics. Tot i que encara hi ha un segon nivell, el curs bàsic dóna les eines per preparar les sortides, especialment si ets esquiador forapista, de muntanya o guia. Aprendre a fer servir l’equipament bàsic per sortir a la muntanya a l’hivern –DVA, pala i sondaés un altre element bàsic del curs; els professors es troben amb que qui té aquests elements no els sap fer servir correctament ni amb l’habilitat i rapidesa que requereixen.
 

El curs, que també compta amb alumnes de fora d’Andorra, mostra com successos tràgics es podrien haver evitat, coml’accident de dos esquiadors de muntanya al pic de la Serrera. Una avaluació de les condicions del terreny i la neu i una equipació adequada són bàsiques. A Andorra, on bona part dels practicants d’esports de muntanya coneixen la geografia de les serralades i valls, aquesta afirmació té tot el sentit, ja que l’usuari es confia, però tot i que la muntanya sempre és la mateixa, les condicions no sempre ho són.