PUBLICITAT

Canillo

Cremar el fred de l’hivern

El darrer dia del primer mes de l’any es celebra la tradicional Crema del Gener a Canillo

Per LÍDIA RAVENTÓS

L’arbre cremant a la tradicional festa celebrada a Canillo ahir.
L’arbre cremant a la tradicional festa celebrada a Canillo ahir. | TONY LARA
Des de temps immemorials, el 31 de gener és un dia marcat a tots els calendaris canillencs. Amb la il·lusió de deixar enrere un mes de l’any que sovint es caracteritza per ser llarg i molt fred, és tradició a la parròquia celebrar la Crema del Gener. També coneguda com a Crema del Mai o cremar la cua del gener, els ciutadans es reuneixen al voltant d’un arbre que simbolitza el primer mes de l’any i observen com es crema mentre els més petits de la casa fan sonar els esquellots. 
 
Segons va explicar el responsable de patrimoni de Canillo, Domènec Bascompte, en funció de com cremi l’arbre es pot saber si l’hivern ja ha acabat o si encara queda fred per venir. «Aquest any, l’hivern, segons la crema de l’arbre, no serà massa virulent, és un hivern que està sent molt suau», declarava. Per aquest motiu, afegia, «fins i tot penso que l’hauríem de perdonar una miqueta [a l’arbre] perquè no ens ha fet massa mal temps». I és que antigament l’arbre només es cremava quan el gener havia estat molt fred. Si, pel contrari, havia estat un any de força bonança, es deixava viu i romania tot l’any plantat a la plaça en símbol de gratitud a la natura pel bon temps. «Tal com estem avui en dia amb la necessitat de neu a les pistes d’esquí potser més aviat el que necessitem és que faci fred i que nevi»,opinava Bascompte, proposant que enguany potser caldria un «indult» per l’arbre. En aquest sentit, exposava, «totes les històries tenen un sentit reversible» i es poden adequar als canvis de cada moment. 
 
Malgrat que la festivitat consisteix en cremar un arbre, el responsable de patrimoni canillenc assegurava que «està molt lligada a la natura» i aprofitava per fer una crida per conservar la tradició. «Simbolitzar el gener amb un arbre penso que és un reflex del contacte de l’home amb les forces de la natura», afirmava. Actualment, només se celebra a Canillo però se sap que abans també es cremava a altres parts de la parròquia com a Prats i a l’Aldosa. 
 
Tot i que no se’n coneixen els orígens exactes, es creu que es porta a terme des de fa molts segles.  Els més petits han estat i segueixen sent els que més la gaudeixen. Equipats amb guants, bufandes i caputxes, fan ressonar els esquellots al ritme que el foc va cremant les branques de l’arbre. Una vegada cremat, l’envolten amb una rotllana i salten i ballen al seu voltant. 
 
Finalment, una bona tassa de xocolata desfeta i un tros de coca tanquen una tarda més d’hivern a la parròquia canillenca. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT