La Generalitat de Catalunya ha començat a sancionar a les primeres entitats bancàries per tenir buits habitatges de protecció oficial a Lleida. L’organisme encarregat, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, requerirà als bancs la cessió temporal obligatòria de pisos, davant el drama que viuen moltes persones i famílies. A la Seu i la seva comarca malhauradament també es viu la problemàtica. Els ajuntaments, com administracions més properes als ciutadans, també són especialment sensibles a una realitat que cal afrontar. El de la capital alturgellenca ha posat fil a l’agulla i conscient que es tracta d’una prioritat «no descarta res» una vegada es coneguin les conclusions finals d’un informe que va encarregar el novembre passat per confirmar la titularitat dels habitatges buits detectats: si són propietat d’entitats bancàries o d’empreses  promotores, i quines són de privats.
 

Segons la tinent d’alcalde d’Atenció a les Persones, Anna Vives, l’etapa final d’aquest «exhaustiu estudi» va consistir en un treball de camp en el que es van realitzar visites a tots els habitatges que constaven anteriorment com a deshabitats. En alguns casos es van efectuar «fins a dos o tres visites» per part de persones degudament acreditades. 
 

Vives va expressar la seva convicció que feta la radiografia de la situació actual s’arribarà a aconseguir «el consens» de totes les forces polítiques representades en el consistori. En el cas de la capital alturgellenca el gruix de les ajudes vénen a través de la Secretaria General d’Habitatge del Govern català. El Consorci d’Atenció a les Persones i l’Àrea d’Habitatge de l’ajuntament s’ocupen de la tramitació dels ajuts de lloguer i de les prestacions econòmiques urgents especials. La Seu no disposa d’una borsa de pisos de lloguer social i, per tant, el conveni signat amb l’Agència Catalana de l’Habitatge permet obtenir habitatges a través de la mesa d’emergència, organisme on s’acudeix quan hi ha algun cas de desnonament urgent. 
 

D’altra banda, Vives va assegurar que en breu entrarà en funcionament un habitatge que l’ajuntament va condicionar i que farà de pis pont en casos de pèrdua de l’habitatge habitual a l’espera d’aconseguir una vivenda d’emergència o d’altres tipologies de residència. 

 

PAH / Les xifres de l’Ajuntament difereixen respecte les que assegura tenir la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca –PAH de l’Alt Urgell. El seu portaveu,Marc Foix, estima que en els darrers 12 mesos més de mil famílies de la Seu van demanar alguna mena d’ajut per no poder assumir de forma parcial o total les despeses derivades del lloguer o de la hipoteca. Els tràmits administratius considera que són « en molts casos llargs i espinosos per a persones que estan en situacions límits». 
 

La PAH va fer un recompte sobre el terreny i va detectar més de 300 pisos desocupats a la ciutat ja fa un any i mig quan va presentar una moció al ple de l’Ajuntament on es va aprovar la proposta de multar els habitatges buits en mans de les entitats financeres, la qual cosa fins al moment no s’ha donat. Des de la plataforma també han detectat que «els bancs estan venent aquests pisos a privats i a societats». 
 

Per això es considera important que «es parli amb les entitats financeres per poder cedir els habitatges i donar un lloguer social adequat a cada família». La seva demanda es basa tenint present que «molts d’aquests bancs han estat rescatats amb diners públics».
 

La manca de pisos socials fa intervindrà a propietaris privats que «en la majoria dels casos no es volen arriscar a cedir els seus habitatges per l’elevat risc de no cobrar els lloguers».