PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Morir matant

Un MoraBanc seriós i amb esperança fins el final obliga al Barça resoldre en els últims minuts per no haver de cedir la tercera derrota consecutiva al Palau Blaugrana

Per IVAN MOURE

Tomic (dreta), amb l’ajut de Vezenkov (d’esquenes), intenta taponar el tir a cistella de Shawn Jones, ahir en el Barça-MoraBanc al Palau Blaugrana.
Tomic (dreta), amb l’ajut de Vezenkov (d’esquenes), intenta taponar el tir a cistella de Shawn Jones, ahir en el Barça-MoraBanc al Palau Blaugrana. | ACB Photo / V. Salgado
El MoraBanc Andorra arribava al Palau Blaugrana amb la ferma creença de que podia donar la campanada. El moment dolç de joc dels tricolors, combinat amb els dubtes dels de Xavi Pascual per les dues derrotes seguides que portava a casa –València en Lliga i Baskònia a l’Eurolliga, totes dues a la pròrroga–, feien que la fita fos més possible que mai. No va ser així, però queda l’orgull de que un dels millors equips del vell continent va haver de patir perquè l’equip que dirigeix Joan Peñarroya va morir matant, amb un joc seriós i esperances de sumar el desè triomf fins el final. La derrota per 84-79 contrasta amb els triomfs de l’Unicaja i el Bilbao. Novè lloc de l’equip andorrà, que està ara a un triomf de les places de play-off.
 
EL MORABANC MARCA EL RITME / De fet va ser el MoraBanc qui va començar a marcar el ritme del partit. Després d’uns minuts d’intercanvis de cistelles –el locals amb Doellman, Perperoglou, Satoransky i Navarro, els visitants amb Sada, Stojanovski, Shermadini i Betinho–, els tricolors van canviar de marxa i van obrir un forat de 9-15 (minut 6) que el Barça va neutralitzar a base de qualitat però no acabava d’agafar el ritme i Clark, amb cinc punts seguits, va tancar els primers deu minuts amb un 21-25.
 
El segon quart va començar amb doncs tirs lliures de Jones que van tornar a obrir una petita bretxa però el Barça ja s’havia posat les piles i la seva intensitat defensiva ja no era la mateixa. Doellman, Tomic, Oleson o Ribas van jugar menys minuts de l’habitual, però les seves aparicions en moments com aquests van servir per no donar ales als de Peñarroya. Els locals van neutralitzar de nou el desavantatge a base de buscar la pintura amb més assiduïtat, buscant el sostre croat i exigint presència física a la pintura i venent més cara cada cistella. 
 
TAULES AL DESCANS / El resultat va ser ser un pobre parcial de 14-10 que va donar el seu resultat, perquè al descans el marcador era de 35-35 tot i que el MoraBanc estava sent millor. Els canells havien començat a fallar estrepitosament, van haver-hi cinc minuts plens d’errades i ni una sola cistella  a cap banda però també un bonic espectacle quan Shermadini i Tomic van coincidir al ring per oferir un dels duels més suculents de l’ACB abans d’anar al descans. El croat estava sent el millor blaugrana amb 10 de valoració (4 punts, 4 rebots) i el georgià, el millor tricolor amb 12 (6 punts, 4 rebots). No portaven ni deu minuts a les cames.
 
El Barça va posar una marxa més a la represa amb un objectiu clar: agafar el control de l’electrònic i liquidar el partit el més aviat possible per no haver d’apagar focs a última hora. Doellman i sobretot Perperoglou, el millor del partit i un punyal continu per a la defensa andorrana, van posar a la pràctica la declaració d’intencions (39-35) però no va poder perquè el MoraBanc responia a tot. El Barça, però, ja s’havia posat per davant i no podia escapar-se, però també van saber defensar bé l’avantatge en un intercanvi de cistelles fins que Peñarroya va demanar temps mort amb 48-47 (minut 25) i va posar en pista a Schreiner i Sada.
 
EL MORABANC ES POSA PER DAVANT / El canvi no es va notar gaire perquè el Barça continuava marcant el ritme amb Doellman i Navarro fent de les seves. La renda, però, no passava dels cinc punts perquè un enorme Shermadini, escudat per Bogdanovic, mantenien el MoraBanc allà, a l’estela, fins que va tenir el seu moment i amb un 2+1 de Betinho va fixar el 52-53 al minut 27.
 
Pascual va reaccionar demanant temps mort per suggerir als seus: «Estem en bonus, però hem de ser més intel·ligents i estar més a sobre en defensa» La resposta, dos triples seguits de Vezenkov i Perperoglou, van tornar a donar aire als locals. O això semblava, perquè el joc en equip, lluitant-ho tot i amb fe, els tricolors es van tornar a refer del parcial. Un triple des de la mitja pista d’Schreiner sobre la botzina feia pujar el 60-58 per acabar amb un tercer round frenètic i ple d’emoció i dos tirs lliures de Shermadini en l’inici del quart va posar les enèsimes taules al marcador (60-60). Però la defensa del Barça estava funcionant i va tornar a tenir un pic de màxima efectivitat que es va traduir en un parcial de 7-0 amb cistelles de Lawal, Perperoglou de 3 i Satoransky, que va obligar Peñarroya a demanar temps mort (minut 33, 67-60).
Lawal va ampliar un parcial que Schreiner va tallar de cop amb un triple esperançador. Però el Barça sap bé de què va això, dominava al dit la situació amb aquest petit avantatge –o gran, vist com estava de car anotar– i va voler martellejar la moral de Sada i companyia amb un altre triple de Perperoglou que mantenia les distàncies (72-63, minut 34). Per enèsima vegada, els tricolors es van aixecar. L’austríac va tornar a clavar un triple que també va neutralitzar Vezenkov (75-66) però amb calma i eficiència defensiva, provocant l’errada del Barça i aprofitant l’encert d’Schreiner, de Jones en els tirs lliures i una penetració a cistella com un llamp de Betinho, la incertesa es va tornar a instal·lar al Palau. 75-72 a 3:12 i Pascual que havia de demanar temps mort.
 
El MoraBanc, però, estava en bonus, Shermadini es mirava el partit des de la banqueta en aquesta moments decisius i el Barça es mantenia a més d’un triple d’avantatge fins que Ribas va donar una bona estocada amb un triple a falta de menys de dos minuts. Era massa. Amb esforç i resistint-se a tirar la tovallola, el MoraBanc va posar l’electrònic a un triple de diferència però quedaven 18 segons per al final i el Barça disposava de la possessió. Calia una gesta amb 82-79. Va haver-hi falta ràpida a Ribas, que no va fallar des del 4,60. Amb pressió màxima al perímetre, el Barça va forçar l’errada en el triple a la desesperada d’Stojanovski i, per fi, va poder respirar tranquil. 
PUBLICITAT