• La selecció fa passos endavant amb un joc més consistent a cada partit Amb tot, Koldo Álvarez demana més als jugadors

Defensa ferma El porter Gomes, contra Albània el 2 de juny. Foto: REUTERS / ARBEN CELI

"No estic content perquè de nou hem tornat a perdre". Així parlava dimecres passat a la nit el seleccionador Koldo Álvarez quan va acabar l'amistós de la selecció contra Xipre, a Larnaca, amb 1-0. Exigent, molt exigent, el seleccionador que ha substituït David Rodrigo al capdavant de la tricolor està aconseguint, de mica en mica, que el seu equip es mostri davant del rival amb consistència, amb calma i amb alguna fase de control de la pilota. Una mica de cada. Detalls que fan bo el treball que ja ve d'antic, de quan David Rodrigo parlava de concentració, de màxima tensió els 90 minuts, de no fer cap errada davant d'equips que, quan se'ls presenta una ocasió, no fallen.

De tot això, en sap, Koldo, que ha estat molts anys a les ordres de Rodrigo i com a capità d'una tricolor sempre petita davant de la resta de combinats nacionals. Així, el nou seleccionador ha disputat tres partits en el seu any d'estrena, i tots tres els ha perdut. Ara bé, la selecció sembla tenir una cara més madura --tot i la saba nova que de mica en mica puja al primer equip--, més compensada i tal vegada més concentrada. Vet aquí la clau tan anunciada anys enrere que ara sembla que dóna senyals de canvi.

Koldo va debutar com a seleccionador el 29 de maig passat a Reykjavik contra Islàndia, en un enfrontament amistós que va acabar amb un clar 4-0 per als nòrdics. Aquest resultat va semblar llavors més del mateix de sempre, és a dir una selecció que aguantava el tipus durant el temps que el rival aconseguia el primer gol. A partir d'aquí, via lliure fins a la golejada. Però en el segon duel, contra Albània el 2 de juny, la tricolor va ser una altra. A Tirana, la selecció va encaixar el primer gol en l'últim minut de la primera part, i va saber aguantar el marcador fins al final del matx. Aquell 1-0 va ser un símptoma d'evolució.

Dimecres passat, a Xipre, Andor- ra va veure com els xipriotes s'avançaven als cinc minuts. Les alarmes van començar a sonar, però l'equip no es va enfonsar i va aguantar el resultat durant els següents 85 minuts --més cinc d'afegit al final. Ningú no diu que no sigui atrevit, però potser hi ha una veritable evolució, tot i que sense revolució. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.