Andorra la Vella
La nit dels despropòsits del MoraBanc
Un desconegut BCA es reposa a totes les adversitats i deixa escapar la victòria concedint dos rebots ofensius i una penetració de White a l'últim sospir
Dia de pluja, apagat, mandrós, com també l'equip de bàsquet a la nit. Tot va sortir al revés i el Tenerife, segur de si mateix com ho està sent a domicili, es va endur el tresor. Va dominar fins el descans contra un MoraBanc desconegut que va remuntar al tercer quart i amb dos rebots ofensius i una penetració de White a l'últim sospir va confirmar la nit dels despropòsits tricolor. El play-off pot distanciar-se a dues victòries en funció dels resultats d'avui
Frenètic, amb ritme, alternances en el marcador contínues, poca finura del MoraBanc des del triple i molta del Tenerife. Un continu aixecat i seu dels 3.953 espectadors del Poliesportiu en uns deu primers minuts d’enorme igualtat. Beto va embolicar-se en el primer tir del partit per acabar buscant la cistella caient enrere i fallant. Jones estrenaria l’electrònic a l’altra banda de la pista. Torn del tricolors: Bogdanovic falla de tres i després de dos rebots ofensius, perquè també falla Stojanovski, acaben amb Shermadini en un u contra un empatant de ganxo. Qué difícil. A la següent no perdona Abromaitis des del triple. Uf.
Amb aquesta progressisió d’encert, el primer periode va acabar per al MoraBanc amb un 1 de 7 des de més enllà del 6,75 i el Tenerife, un 3 de 5. A això va sobreviure un MoraBanc ben a roda dels visitants al primer quart, probablement ajudat per, atenció a la dada, sis rebots ofensius –si alguns altres equips ha aconseguit aquesta marca en un quart es podran comptar amb els dits de la mà-, quatre recuperacions i el poder de Shermadini a la pintura. Amb el georgià, el tricolors van arribar a dominar 11-7, abans dels dos triples de Beirán seguits i l’aportació des de tot arreu d’un Arco elèctric que van permetre als insulars entrar al segon quart per davant. 20-22.
Poc li va durar perquè en la primera acció Schreiner va ‘pispar-li’ la cartera a San Miguel i li va regalar l’esmaixada a Clark per empatar. Pintava a que continuaria sent un ara tu per davant, ara jo, ara igualats... Però molt més va costar des de llavors seguir el ritme d’encert d’un Tenerife inspiradíssim que des del triple va deixar les vergonyes de la parròquia local al descobert. Dos de Richotti, un de Hanley, un altre de San Miguel i Abromaitis (5 de 7 en total) van provocar aigües a la defensa d’un MoraBanc amb la moral minada ben d’hora, que veia que tot el que fallava ell ho ficava l’adversari. Ja no va poder tirar de Shermadini, molt ben cobert perquè no rebés pilotes i qui a sobre es va carregar amb tres personals. Així que va anar al descans amb un preocupant 39-47 i sort que Clark es va oferir per assumir la responsabilitat amb tothom gafat de cara a cistella, perquè realment el desavantatge va poder ser pitjor.
La cosa agafaria color a la represa. Bogdanovic es va quedar curt i Beto va fer aigua de tres en els dos primers atacs dels tricolors. Uf. Ara bé, el Tenerife també va demostrar tornar al món terrenal perquè Abromaitis va voler ficar el dit a la nafra i va fallar dues vegades des del triple, com també Arco, i amb accions de Jones i Stojanovski, els de Peñarroya van tornar a ficar-se en el partit (43-47).
LA METAMORFOSI / Als següents dos minuts es va començar a veure una metamorfosi al parquet. La curva dels visitants va començar a baixar i la del MoraBanc, a anar cap amunt. Ho va ratificar Betinho amb un triple que va ser com veure la llum, una alliberació, la tecla adequada perquè el MoraBanc recuperés la confiança en el tir. Ho va percebre el Poliesportiu, que va reaccionar amb desbordada alegria i allà va nàixer un parcial d’11-1 que va capgirar el marcador. 57-53. Veure per creure però ara, ja estava tot al seu lloc.
Amb 61-58 va expirar el tercer quart i O’Leary i White van presentar-se a la recta final deixant clar que aquí hi havia partit encara. Navarro va penetrar a vuit minuts per al final i va deixar el marcador en un 63-63. Això començava de zero i serien les defenses o potser els nervis, perquè les cistelles van començar a vendre’s caríssimes. Era el moment per als cracs, i va aparèixer Shermadini des del 4,60 i amb una esmaixada perquè els tricolors agafessin distància (72-68 a 5.19) però Richotti va capgirar la situació amb un tir lliure, una penetració i un tir de mitja distància a 3:28 que va entrar plorant però va deixar el 72-73 al lluminós.
Res, que Stojanovski va fallar un tir lliure, va empatar i el base argentí va tornar a fer de les seves i es va treure un triple del no-res des de la cantonada que va provocar el temps mort de Peñarroya a 2:55 i 73-76. Uf.
Tocava defensar com mai i es va fer. El Tenerife va fallar quatre atacs i el MoraBanc, amb Shermadini a la banqueta, va reaccionar amb dues cistelles d’un Jones imperial que va recuperar l’avantatge a 32 per al final (77-76).
El partit estava mig guanyat però amb els cors a mil per hora, tot va tornar a sortir malament. Sekulic es va fer amb un rebot ofensiu impossible i decisiu. El van enviar als tirs lliures, va anotar el primer per empatar, va fallar el segon, Beiran va capturar el rebot davant la incredulitat tricolor, White va deixar passar el temps, va trencar el canell de Sada i va penetrar sol a cistella per fer pujar el 77-79 amb set dècimes per endavant. Literal. Així que l’intent d’alley oop de Sada a Betinho des de la banda i a la desesperada no va ser possible. Després de dues setmanes de visita al McDonald’s, ni hamburguesa ni la desena victòria. Amb tot, el públic va aplaudir a l’acabament. Manté la il·lusió malgrat aquest revés i, com va demostrar, està amb l’equip també quan la situació es complica.
Frenètic, amb ritme, alternances en el marcador contínues, poca finura del MoraBanc des del triple i molta del Tenerife. Un continu aixecat i seu dels 3.953 espectadors del Poliesportiu en uns deu primers minuts d’enorme igualtat. Beto va embolicar-se en el primer tir del partit per acabar buscant la cistella caient enrere i fallant. Jones estrenaria l’electrònic a l’altra banda de la pista. Torn del tricolors: Bogdanovic falla de tres i després de dos rebots ofensius, perquè també falla Stojanovski, acaben amb Shermadini en un u contra un empatant de ganxo. Qué difícil. A la següent no perdona Abromaitis des del triple. Uf.
Amb aquesta progressisió d’encert, el primer periode va acabar per al MoraBanc amb un 1 de 7 des de més enllà del 6,75 i el Tenerife, un 3 de 5. A això va sobreviure un MoraBanc ben a roda dels visitants al primer quart, probablement ajudat per, atenció a la dada, sis rebots ofensius –si alguns altres equips ha aconseguit aquesta marca en un quart es podran comptar amb els dits de la mà-, quatre recuperacions i el poder de Shermadini a la pintura. Amb el georgià, el tricolors van arribar a dominar 11-7, abans dels dos triples de Beirán seguits i l’aportació des de tot arreu d’un Arco elèctric que van permetre als insulars entrar al segon quart per davant. 20-22.
Poc li va durar perquè en la primera acció Schreiner va ‘pispar-li’ la cartera a San Miguel i li va regalar l’esmaixada a Clark per empatar. Pintava a que continuaria sent un ara tu per davant, ara jo, ara igualats... Però molt més va costar des de llavors seguir el ritme d’encert d’un Tenerife inspiradíssim que des del triple va deixar les vergonyes de la parròquia local al descobert. Dos de Richotti, un de Hanley, un altre de San Miguel i Abromaitis (5 de 7 en total) van provocar aigües a la defensa d’un MoraBanc amb la moral minada ben d’hora, que veia que tot el que fallava ell ho ficava l’adversari. Ja no va poder tirar de Shermadini, molt ben cobert perquè no rebés pilotes i qui a sobre es va carregar amb tres personals. Així que va anar al descans amb un preocupant 39-47 i sort que Clark es va oferir per assumir la responsabilitat amb tothom gafat de cara a cistella, perquè realment el desavantatge va poder ser pitjor.
La cosa agafaria color a la represa. Bogdanovic es va quedar curt i Beto va fer aigua de tres en els dos primers atacs dels tricolors. Uf. Ara bé, el Tenerife també va demostrar tornar al món terrenal perquè Abromaitis va voler ficar el dit a la nafra i va fallar dues vegades des del triple, com també Arco, i amb accions de Jones i Stojanovski, els de Peñarroya van tornar a ficar-se en el partit (43-47).
LA METAMORFOSI / Als següents dos minuts es va començar a veure una metamorfosi al parquet. La curva dels visitants va començar a baixar i la del MoraBanc, a anar cap amunt. Ho va ratificar Betinho amb un triple que va ser com veure la llum, una alliberació, la tecla adequada perquè el MoraBanc recuperés la confiança en el tir. Ho va percebre el Poliesportiu, que va reaccionar amb desbordada alegria i allà va nàixer un parcial d’11-1 que va capgirar el marcador. 57-53. Veure per creure però ara, ja estava tot al seu lloc.
Amb 61-58 va expirar el tercer quart i O’Leary i White van presentar-se a la recta final deixant clar que aquí hi havia partit encara. Navarro va penetrar a vuit minuts per al final i va deixar el marcador en un 63-63. Això començava de zero i serien les defenses o potser els nervis, perquè les cistelles van començar a vendre’s caríssimes. Era el moment per als cracs, i va aparèixer Shermadini des del 4,60 i amb una esmaixada perquè els tricolors agafessin distància (72-68 a 5.19) però Richotti va capgirar la situació amb un tir lliure, una penetració i un tir de mitja distància a 3:28 que va entrar plorant però va deixar el 72-73 al lluminós.
Res, que Stojanovski va fallar un tir lliure, va empatar i el base argentí va tornar a fer de les seves i es va treure un triple del no-res des de la cantonada que va provocar el temps mort de Peñarroya a 2:55 i 73-76. Uf.
Tocava defensar com mai i es va fer. El Tenerife va fallar quatre atacs i el MoraBanc, amb Shermadini a la banqueta, va reaccionar amb dues cistelles d’un Jones imperial que va recuperar l’avantatge a 32 per al final (77-76).
El partit estava mig guanyat però amb els cors a mil per hora, tot va tornar a sortir malament. Sekulic es va fer amb un rebot ofensiu impossible i decisiu. El van enviar als tirs lliures, va anotar el primer per empatar, va fallar el segon, Beiran va capturar el rebot davant la incredulitat tricolor, White va deixar passar el temps, va trencar el canell de Sada i va penetrar sol a cistella per fer pujar el 77-79 amb set dècimes per endavant. Literal. Així que l’intent d’alley oop de Sada a Betinho des de la banda i a la desesperada no va ser possible. Després de dues setmanes de visita al McDonald’s, ni hamburguesa ni la desena victòria. Amb tot, el públic va aplaudir a l’acabament. Manté la il·lusió malgrat aquest revés i, com va demostrar, està amb l’equip també quan la situació es complica.