El director del CRES, Joan Micó, va reconèixer que la porció de població andorrana que no té cap titulació educativa oficial, un 16%, és un percentatge «força elevat». 
 

Tot i aquesta afirmació, Micó va deixar clar que per valorar el resultat «el que seria realment interessant és conèixer la diferència per edats, per nacionalitats i per sexes». Una informació de la qual Estadística encara no disposa tot i que preveu iniciar un projecte el mes d’abril per estudiar-les. Micó va afegir que «és important tenir en compte també que cada vegada hi ha més gent que acaba els estudis més tard, ja que ara sense el graduat escolar no vas enlloc». 
 

Les dades del CRES/ Les dades del Centre de Recerca d’Estudis Sociològics (CRES) sobre el nivell d’estudis de la població andorrana disminueix el percentatge de persones sense estudis o cursant primària en un 10%, sis punts per sota de les dades d’Estadística. Amb tot, cal tenir present que els resultats del CRES són del 2015 i no es fan sobre el total de la població sinó sobre una mostra d’un total de 772 persones escollides de manera aleatòria. 
 

Quant els habitants que tenen estudis primaris o secundaris bàsics, l’estudi assenyala que són un 29%, mentre que els que tenen estudis secundaris postobligatoris ascendeix a un 36% i prop d’un 24% han cursat estudis universitaris.
 

En aquest cas, si que es disposa d’informació detallada sobre les variables sociodemogràfiques d’aquest tant per cent. Amb l’estudi del CRES s’observa, per exemple, que en augmentar l’edat també augmenta la proporció d’enquestats amb estudis primaris incomplets o sense estudis. De fet, entre els joves fins a 24 anys no hi ha cap cas mentre que el percentatge s’incrementa fins un 23,2% en les persones de 55 anys o més. En el cas dels estudis secundaris el percentatge disminueix amb l’edat. Mentre que fins els 24 anys disposen del títol un 51,5%, el percentatge de la gent de 55 anys o més disminueix a la meitat. 
 

Per nacionalitats, els espanyols i els portuguesos són els que en major proporció tenen etudis primaris incomplets (un 19% en cada cas), i els portuguesos destaquen com els que més han cursat estudis primaris o secundaris (43%), mentre que les persones de nacionalitat andorrana (40%) i francesa (48%) tenen amb més freqüència estudis secundaris postobligatoris. 
 

Aquestes diferències s’expliquen, segons comentava Micó, perquè una part dels immigrants que han arribat al Principat d’Andorra per motius laborals ocupen feines que en molts casos no requereixen un nivell formatiu gaire alt. «La gent que està més formada té més controls per entrar el país i els llocs que es creen no són tan abundants», va apuntar.