LA SEU D'URGELL
Missatges d’humanisme, llibertat, espiritualitat i ecologisme
Un conflicte familiar pel domini de la muntanya va paralitzar el procés encetat per l’artista alturgellenc
Durant 27 anys l’artista Climent Olm va esculpir un laberint màgic amb més de 600 roques treballades a l’aire lliure, en un bosc que hi ha aproximadament a 1 quilòmetre del poble de Mussa, entre els municipis del Pont de Bar, a la comarca de l’Alt Urgell, i de Lles, a la Cerdanya, a uns 1.300 metres d’altitud. Ara, un litigi per la propietat de la finca deixa incert el futur d’un espai inèdit a Catalunya que va ser reconegut a nivell artístic i fou declarat bé d’interès cultural per part dels consells comarcals de la Cerdanya i de l’Alt Urgell.
Fins a finals del mes de juliol de l’any 2013, Olm feia visites guiades a les escultures i d’aquesta manera finançava el manteniment de la seva activitat. L’artista també va elaborar diverses publicacions relacionades amb l’espai i, fins i tot, va ser protagonista d’un curtmetratge.
El mateix autor explica que Rocaviva, en un paisatge exuberant de roure, ginebre, pi, boix i plantes aromàtiques, comunica una vivència d’art i paisatge, però també i sobretot, «un missatge humanista-ecològic-espiritual, que remet a la Filosofia Perenne, als Drets Humans i a la Carta de la Terra: justícia i pau, llibertat, igualtat, fraternitat». Unes qualitats que considera fonamentals que, «en el camí vers una existència personal i col·lectiva més satisfactòria, ens convé cultivar, difondre i defensar».
Tot plegat és tracta d’un espai iniciàtic i terapèutic, lúdic i alhora propici per reflexionar, meditar, contemplar... En ell «es reprodueix el ritual ancestral de pujar a la muntanya sagrada, que acompleix el desig profund d’elevació i l’impuls vital d’endinsar-se per un laberint, metàfora de l’existència».
Un trencall al camí condueix el passejant cap a ponent en un nou sender que es comença a endinsar en el bosc. Les primeres manifestacions artístiques passen inadvertides. Uns troncs esculpits a banda i banda del camí com si fossin tòtems indis i un altar donen la benvinguda a un recorregut místic que convida a la serenor i la reflexió. El camí va fent ziga-zages per fer descobrir escultures molt expressives esculpides directament a les roques de granit que tenen diferents formes.
Però malauradament com si es tractés d’un somni el despertar va ser decebedor. Des que va arribar a la muntanya, l’escultor-jardiner-eremita suportava «l’assetjament d’un veí, anomenat Ton, que no em volia en l’espai». Segons les seves mateixes paraules va anar aguantant en l’intent d’acabar l’obra, però no va poder... «el mal tracte s’havia anat intensifiquen fins que va esdevenir insuportable». Finalment, a l’octubre de 2013, esgotat i malalt, l’artista va haver d’abandonar el lloc i la caseta que s’hi havia construït i on vivia.
Els orígens
L’escultor es va iniciar com a ceramista i tallador de fusta per passar a emprar la pedra. Entre les influències que rep Climent Olm destaquen les filosofies orientals: budisme i taoisme, l’artesania dels aborígens d’Amèrica del Nord i l’obra de Picasso. Vol expressar la mort i el renaixement en la natura en el propi medi natural recollint els postulats d’alguna de les corrents escultòriques contemporànies com l’Earth Art i el Land Art usant els materials i el marc natural per expressar-se.
Després de treballar el dibuix, la pintura, la ceràmica o la fusta es va decidir per treballar la pedra i, concretament fer escultures, tot i que l’artista, prefereix parlar de roques treballades, que es correspon més a la realitat, «ja que els dits treballs van des del petit baix relleu a la talla profunda».
Sense acabar
L’obra d’Olm restà inacabada i el lloc, abandonat. Ara, com diu en el seu blog, l’accés a Rocaviva serà lliure tots els dies de la setmana, «la meva missió sobre el terreny ha finalitzat, però des de l’exili ciutadà continuaré treballant per l’ideal de Rocaviva, que és segurament el que em manté viu», assenyala. Olmés un artista que sense dubte deixa empenta.
Fins a finals del mes de juliol de l’any 2013, Olm feia visites guiades a les escultures i d’aquesta manera finançava el manteniment de la seva activitat. L’artista també va elaborar diverses publicacions relacionades amb l’espai i, fins i tot, va ser protagonista d’un curtmetratge.
El mateix autor explica que Rocaviva, en un paisatge exuberant de roure, ginebre, pi, boix i plantes aromàtiques, comunica una vivència d’art i paisatge, però també i sobretot, «un missatge humanista-ecològic-espiritual, que remet a la Filosofia Perenne, als Drets Humans i a la Carta de la Terra: justícia i pau, llibertat, igualtat, fraternitat». Unes qualitats que considera fonamentals que, «en el camí vers una existència personal i col·lectiva més satisfactòria, ens convé cultivar, difondre i defensar».
Tot plegat és tracta d’un espai iniciàtic i terapèutic, lúdic i alhora propici per reflexionar, meditar, contemplar... En ell «es reprodueix el ritual ancestral de pujar a la muntanya sagrada, que acompleix el desig profund d’elevació i l’impuls vital d’endinsar-se per un laberint, metàfora de l’existència».
Un trencall al camí condueix el passejant cap a ponent en un nou sender que es comença a endinsar en el bosc. Les primeres manifestacions artístiques passen inadvertides. Uns troncs esculpits a banda i banda del camí com si fossin tòtems indis i un altar donen la benvinguda a un recorregut místic que convida a la serenor i la reflexió. El camí va fent ziga-zages per fer descobrir escultures molt expressives esculpides directament a les roques de granit que tenen diferents formes.
Però malauradament com si es tractés d’un somni el despertar va ser decebedor. Des que va arribar a la muntanya, l’escultor-jardiner-eremita suportava «l’assetjament d’un veí, anomenat Ton, que no em volia en l’espai». Segons les seves mateixes paraules va anar aguantant en l’intent d’acabar l’obra, però no va poder... «el mal tracte s’havia anat intensifiquen fins que va esdevenir insuportable». Finalment, a l’octubre de 2013, esgotat i malalt, l’artista va haver d’abandonar el lloc i la caseta que s’hi havia construït i on vivia.
Els orígens
L’escultor es va iniciar com a ceramista i tallador de fusta per passar a emprar la pedra. Entre les influències que rep Climent Olm destaquen les filosofies orientals: budisme i taoisme, l’artesania dels aborígens d’Amèrica del Nord i l’obra de Picasso. Vol expressar la mort i el renaixement en la natura en el propi medi natural recollint els postulats d’alguna de les corrents escultòriques contemporànies com l’Earth Art i el Land Art usant els materials i el marc natural per expressar-se.
Després de treballar el dibuix, la pintura, la ceràmica o la fusta es va decidir per treballar la pedra i, concretament fer escultures, tot i que l’artista, prefereix parlar de roques treballades, que es correspon més a la realitat, «ja que els dits treballs van des del petit baix relleu a la talla profunda».
Sense acabar
L’obra d’Olm restà inacabada i el lloc, abandonat. Ara, com diu en el seu blog, l’accés a Rocaviva serà lliure tots els dies de la setmana, «la meva missió sobre el terreny ha finalitzat, però des de l’exili ciutadà continuaré treballant per l’ideal de Rocaviva, que és segurament el que em manté viu», assenyala. Olmés un artista que sense dubte deixa empenta.