PUBLICITAT

Escales-Engordany

La temperatura mitjana del 2015 augmenta un grau

Les dades confirmen una tendència a l’alça dels darrers cinc anys

Per L.R.

Temperatura mitjana anual 2015
Temperatura mitjana anual 2015 | CENMA
La temperatura mitjana anual del 2015 ha estat un grau superior respecte la mitjana climàtica de referència que es calcula tenint en compte les dades del trentenni 1971-2000, segons publicava ahir el CENMA al Butlletí Climàtic anual. Aquestes xifres confirmen una tendència a l’alça de les temperatures dels últims cinc anys, malgrat que el 2015 no és l’any que la mitjana ha estat més elevada. 
 
Per mesos, cal destacar les onades de calor del juliol i un mes de novembre molt càlid. La investigadora del CENMA, Laura Trapero, va destacar que «vam tenir un desembre excepcionalment càlid i amb una precipitació nul·la, el que va provocar un mal inici pel que fa a la temporada de neu». El mes de gener també va registrar temperatures més altes del normal durant la primera meitat del mes. La segona meitat i el mes de febrer van ser freds a causa de les pertorbacions provinents de l’atlàntic. El març però, va tornar a ser càlid i amb ell va començar una sèrie de mesos amb la mateixa tendència, culminant el mes de juliol. Aquest va ser, de fet, el mes amb l’anomalia més alta de tot el 2015 i va arribar a enregistrar temperatures mitjanes que no eren tan altes des de l’estiu de 1994. L’agost va suavitzar el clima amb registres propis d’aquesta estació de l’any. 
 
Pel que fa a la tardor, cal tenir en compte que tot i que va començar amb un mes de setembre fred i que va seguir amb un octubre normal, el mes de novembre va ser molt càlid, amb una temperatura mitjana de 8,5 graus. 
 
Amb tot, el Butlletí elaborat conjuntament pel CENMA i el Ministeri de Medi Ambient i Sostenibilitat remarca que el fenomen meteorològic més rellevant durant el final del darrer any ha sigut la inversió tèrmica, és a dir, el fet que la temperatura augmenti amb l’alçada, contràriament el que és habitual. Els anticiclons que van afectar al Principat durant els dos últims mesos de l’any han provocat anomalies de temperatures molt més altes en alçada registrant contrastos forts entre vessants obacs i vessants assolellats i entre fons de vall i alta muntanya. Així doncs, entre novembre i desembre la temperatura mitjana entre l’alta muntanya i les fondalades de les valls ha tendit a igualar-se.
 
Tot i aquesta tendència més marcat a l’inici de la temporada d’hivern, Trapero va apuntar que «es tracta d’un  comportament que es manté al llarg de l’any». Aquests canvis «han tingut una afectació directe enguany per la manca de neu», afegia, «ja que si encara que no hagués plogut, les temperatures haguessin estat baixes, hagués permès poder crear més neu». 
 
Pel que fa a les accions que es poden dur a terme al respecte, la investigadora va explicar que l’estudi de l’evolució del clima permet conèixer la tendència de les temperatures. A partir d’aquí, el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat analitza quines mesures es poden dur a terme. Un exemple n’és el Procés d’Adaptació d’Andorra al Canvi Climàtic (PAACC) que va organtizar el Govern l’any passat amb l’objectiu de dotar el país de recursos i mesures d’adaptació per a esdevenir menys vulnerable als impactes derivats del canvi climàtic. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic al qual es va adherir el Principat l’any 2011. 

Precipitacions normals però molt repartides

Les precipitacions durant l’any 2015 han estat normals al conjunt del país tot i que han estat molt variables. És a dir, tot i que les quantitats enregistrades no han patit una variació significant respecte a altres anys, s’han repartit de manera molt desaquilibrada, ja que s’han alternat períodes de sequera amb precipitacions molt intenses. 
 
La investigadora del CENMA, Laura Trapero, va emfatitzar que ha estat una època amb una «molt forta variabilitat que ha provocat precipitacions molt repartides». Això va provocar, tal com explicava Trapero, «en episodis com el que es va viure el mes de juliol a Sant Julià de Lòria». La investigadora plantejava també que «si aquest mateix fenomen s’hagués produït amb nevades violentes, imagina’t que hagués pogut passar». 
 
Com a mesos més humits s’ha de destacar el febrer, quan es van viure precipitacions abundants en forma de neu ja que també va ser un mes fred. Durant aquest temps es van enregistrar fins a 50 centímetres de neu que van provocar que el perill d’allaus se situés a cinc sobre cinc durant 24 hores. Durant els mesos de juny i juliol hi van haver nombroses i violentes tempestes d’estiu, com l’episodi del 21 de juliol al qual feia referència Trapero. També el més de novembre va afectar al Principat una forta llevantada que va deixar quantitats de precipitacions properes als 100 mm que no es registraven des del novembre del 1994. 
 
D’altra banda, des del CENMA destacaven que el desembre va ser un mes molt sec amb unes precipitacions molt minses arreu, fins i tot nul·les en alguns punts, a causa del potent anticicló que es va instal·lar al centre de la mediterrània. De fet, es tracta del desembre més sec registrat a la central hidroelèctrica de FEDA des de 1934. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT