Grandvalira va escollir una analista de luxe per desgranar els secrets de la pista de l’Àliga de dalt a baix. Es tracta de l’ex esquiadora espanyola Carolina Ruiz, que es va retirar en concloure la temporada passada amb 34 anys i que actualment exerceix com a directora esportiva de la Federació Andalusa d’Esquí, en estreta col·laboració amb l’Espanyola.
 

«Em van demanar estar aquí en aquest dia d’inici per donar la meva visió tècnica com a corredora. Ahir vam gravar vídeo de baixada a la pista, que ha estat el meu únic paper a nivell organitzatiu. La setmana que continuaré a Andorra per veure la Copa del Món, però ja com a turista», va explicar en referència al seu paper dins la presentació de Grandvalira 2016.
 

L’experiència adquirida dins l’elit del Circ Blanc durant diversos anys avalen el seu coneixement. Ha competit a les millors pistes del món i fins i tot va guanyar l’or a la Copa del Món de Méribel el 2013. Carolina va introduir el seu anàlisi amb una definició curta de l’Àliga: «Té una distància normal, tirant a curta. El supergegant es farà en 1 minut 20 segons més o menys. Dependrà de les traçades, les condicions de duresa de la neu. Dificultat? Té el seu què perquè és completa, amb unes zones tècniques i d’altres ràpides».
 

Després, va dividir la pista en tres grans zones: «La primera part és una plana, però això és enganyós perquè és on més velocitat s’agafa, al salt del túnel, i hi ha diversos punts cecs, que diem els esquiadors, perquè no veus la següent porta. Serà molt important el reconeixement de la pista». «Després hi ha la zona molt tècnica del mur a l’Àliga Vella i el Peralt, amb diversos canvis de rasant que s’ha millorat respecte el 2012 perquè feia contrapendent». I a baix hi ha el famós Curvone, que és un fort gir a esquerres al qual arribes amb les forces al límit. S’ha millorat però és la zona més crítica, la que et fa guanyar o perdre la carrera».
 

A nivell de seguretat, Ruiz té clar aquest últim tram és «l’únic punt crític». «La resta de la pista està ben preparada, dona sensació d’amplada. A nivell extern no s’aprecia, però per a les esquiadores hi ha diversos detalls importants perquè la carrera surti millor». 

L’espanyola també es va mullar sobre les favorites. Aposta per dues: «Per estat de forma, Lindsey Vonn i per característiques de pista Lara Gut. Mikaela Shiffrin en eslàlom... No tinc comentaris. És espectacular. A Crans Montana  va guanyar després de dos mesos i mig lesionada i a la primera carrera que fa ha mostrat un nivell i una fortalesa mental impressionants. Era el seu objectiu però de dir-ho a fer-ho...».
 

I per últim, va parlar de l’organització, situant Grandvalira entre les millors, tot i que encara té molt a oferir a la FIS «Parlant de l’experiència com a esquiadora està entre les millors. El més impressionant és que els països nous busquen una organització perfecta i ho fan tres vegades millor que d’altres que tenen grans infraestructures i fa anys estan en el circuit. La gran diferència és que veus tothom bolcat en això i això es fa notar». De fet ella va estar a Soldeu 2012 i recorda aquella experiència d’una manera especial «A banda de que em sentia com a casa, la gent estava bolcada en les esquiadores i aquesta va ser la clau de l’èxit». I sobre les finals concedides a Grandvalira al 2019, no va dubtar que seran un èxit: «Venen les 25 millors i dóna molt caixet. Que tot estigui concentrat té els seus defectes, per exemple perquè fa que tinguis una super pista de descens però no d’eslàlom. A Grendvalira hi ha una bona pista de velocitat i bona pista de tècnica. I quant a organització, l’experiència és un plus i veig Andorra molt ben preparada».