El ministeri fiscal va demanar ahir un any de presó condicional i un mes d’arrest nocturn a una dona acusada de produir diverses lesions a altres dues dones producte d’una baralla en una botiga de Canillo. 

El fets es remunten al 7 d’abril del 2011 i, com acostuma a passar en aquests casos, es mouen versions altament contradictòries. La part acusada va defensar que, des del primer moment, va ser immobilitzada pel coll per les altres dues dones involucrades i que va ser víctima d’insults i diversos cops que li van provocar  atenció mèdica. La defensa de les denunciants va mantenir que hi va haver disputa inicial i que va ser una «baralla on van participar tots». La part demandada va afirmar que li semblava «increïble» que es parlés de «baralla mútua», ja que una de les altres dones va reconèixer haver rebut només insults de l’acusada i estirades de cabell, però que no va patir cops. La defensa va afegir que les demandants no van necessitar assistència mèdica i que van caure en contradiccions constants en les seves declaracions. 

Finalment, la lletrada va insistir en que, en cap cas, es podia parlar de baralla i sí d’agressió, ja que l’acusada només es defensava per contrarestar l’atac físic i verbal d’altres dues persones que es presenten en el seu lloc de feina sense haver provocació prèvia. 

Per tot plegat, la defensa va sol·licitar l’absolució de l’acusada i va demanar 1.000€ en concepte de diverses lesions i altres 1.200€ per perjudici estètic. El cas va quedar vist per sentència pel proper 27 d’abril. 

D’altra banda, ahir també es va jutjar a una dona, exllogatera d’una botiga de llenceria a Andorra la Vella, acusada d’un delicte menor d’amenaces. L’extreballadora de la botiga va ser denunciada per la propietària i per dues veïnes per haver amenaçat fins a dos cops en que prendria foc a la botiga. El 15 de maig de 2014, van assegurar les parts demandants, van posar la denúncia per «por a que complís la seva amenaça, ja que en l’edifici on està la botiga viuen famílies i nens». 

L’acusada, que es troba sota tractament mèdic per diverses patologies maníaques i psicològiques que va desvetllar el metge que la va tractar, va insistir en no haver proferit mai cap amenaça d’aquest tipus. La defensa va argumentar que no constava cap prova que acredités que havia fet aquestes amenaces i que la denúncia es va posar mesos després dels suposats fets. Per tot, va demanar l’absolució en assegurar que no hi havia motiu per imputar l’acusada. El fiscal, però, va assegurar que els fets sí que demostren que les amenaces van existir, ja que una de les demandants ho va escoltar. Per aquest motiu va demanar una pena de quatre mesos de presó condicional qualificada i un seguiment mèdic psicològic de l’acusada.