Tot i que cap membre del Bisbat d’Urgell ni de la prelatura de l’Opus Dei a Catalunya i Andorra s’ha pronunciat oficialment en relació a la possible arribada de l’Institut Marquès al Principat, alguns sectors eclesiàstics han expressat en privat el seu contundent desacord amb un centre d’aquestes característiques que no està en consonància amb la doctrina de l’Església catòlica.
 

El nou ministre de Salut, Carles Àlvarez Marfany, que mai ha amagat la seva simpatia cap a la institució fundada per Josemaría Escrivá de Balaguer, es troba ara en el punt de mira entre els partidaris i detractors de la proposta impulsada pel nucli dur ministerial format per Toni Martí, Jordi Cinca i Gilbert Saboya. Àlvarez justifica les seves creences personals amb el missatge que aquestes suposades pràctiques de fertilitat no estan regulades al país dels Pirineus. 
 

I com a pas previ, el Govern hauria de signar el Conveni Europeu sobre Biomedicina i Drets Humans del Consell d’Europa (Conveni d’Oviedo) davant la manca de regulació legal sobre els embrions. 
 

Un dels atractius pel qual l’Institut Marquès vol obrir un centre al Principat seria precisament la desregulació en matèria biomèdica. Tot i que el Govern insisteix que els tractaments seran similars als d’Espanya, la implantació de la clínica a Andorra busca, com tot negoci, oferir algun incentiu més per aconseguir la viabilitat econòmica del projecte, sense que això vulgui dir arribar a extrems com el de la clonació humana. El model seria semblant al que ofereixen països com els Estats Units o el Canadà.
 

Des dels sectors contraris a la possible implantació de la clínica Marquès s’argumenta que si la iniciativa tirés endavant existeix el risc d’anar més enllà en un terreny movedís que pot ferir moltes sensibilitats, i posar en perill el mateix procés d’obertura econòmica impulsat des de les files de la formació taronja. Però les veus contràries a aquesta mena de negoci consideren que no tot s’hi val a l’hora d’aconseguir l’entrada de diners al país. 
 

I fins i tot s’alerta que torni a revifar el debat sobre la despenalització de l’avortament que Martí va voler aparcar en la present legislatura. Una controvèrsia que va fer trontollar el mateix model de Coprincipat. El cap de Govern mentrestant fa oïdes sordes als detractors de la clínica i manté la línia de negociació amb els seus impulsors. L’única veu que  s’ha pogut sentir de forma oficial en els darrers dies és la del ministre portaveu, Cinca, que va insistir que les reunions entre les dues parts continuen produint-se però que no es pronunciaran fins que s’avaluïn les activitats que vol fer l’Institut Marquès quan acabin d’estudiar l’oferta. No obstant, «en cap cas al Govern li passa pel cap rebutjar ningú de prestigi que compleixi amb el marc legal». 
 

Cal recordar que Martí ja va anunciar, en el darrer debat sobre l’orientació global del Govern del 8 d’octubre passat, que l’Executiu estava treballant per fer possible que l’Institut Marquès obrís un centre de fertilitat durant el primer trimestre d’aquest any. Un centre que, segons les seves paraules, «aprofitaria les infraestructures hoteleres de primer nivell ja presents al país, incrementant les sinergies entre el món de la salut i el sector turístic». 
 

En aquest context el titular de Sanitat ho té complicat per defendre la coherència de les seves idees religioses i tancar els ulls durant les reunions dels consells de ministres. Àlvarez s’ha estrenat també com a titular d’aquesta cartera amb un altre front obert com ara, tirar endavant, d’una vegada per totes, la reforma sanitària.
 

SAAS/ A banda d’intentar eixugar els 60 milions d’euros de dèficit que arrossega la seguretat social andorrana, amb el nou director del SASS, Josep Maria Piqué a punt d’estrenar-se en el càrrec, Àlvarez també haurà de fer front a la mala maror existent en el si del personal de l’Hospital de Meritxell que veu amenaçats els pilars de la sanitat pública. 
 

I és que no en va l’Executiu andorrà va elegir Piqué coneixent la seva tasca d’impuls de Barnaclínic, la part privada del complex mèdic de l’Hospital Clínic de la capital catalana. 
 

Hi ha qui diu que ens estem aproximant al model nord-americà de sanitat: l’Estat és el principal client dels centres privats, pagant més per llit / dia o procediment del que pagaria mantenint-lo amb recursos públics. Un camí ple d’espines cap a la privatització sanitària del qual el nou equip serà l’encarregat de posar els fonaments. Per tant, el nou model podria permetre, per exemple, llogar llits i quiròfans així com als mateixos professionals, metges i infermeres, per realitzar activitats privades. 

Un 15% de la població té problemes de fertilitat /