Un moble per empanar i/o arrebossar, quatre màquines per a gemes i diamants com una taula de lapidar o un rectificador de discs, per exemple, o xalets i pisos i cotxes com un Porsche Cayenne 3,2 V6 matrícula G, el preu de sortida del qual va estar marcat en 6.209,00 euros. Fruit d’embargaments o bé de renovació del material dels propis béns de l’administració pública, diversos organismes acumulen en els seus respectius magatzems material del que no treuen profit mantenint-lo acumulat però que, a més, els ocupa espai. Per pal·liar dita situació, les diverses institucions opten per sotmetre totes aquestes propietats adquirides paulatinament de la ciutadania a vendes públiques que tenen lloc periòdicament, de manera que la ciutadania pugui adquirir-la i treure’n profit particular, alhora que des del Govern, la Batllia o fins i tot Andorra Telecom, per exemple, es desfan d’aquelles coses que tenen al traster i per a les quals no tenen una finalitat predefinida.
 

I per què les diferents administracions públiques, com són el mateix òrgan governamental o la batllia, tenen aquestes propietats que finalment acaben posant a la venda? Els orígens són diversos però la causa sol ser una, primordialment: els embargaments.
 

En ocasions, entre les taules les llistes de possessions a subhastar també s’hi poden trobar pertinences de la mateixa institució: per exemple, aparells electrònics que han estat renovats per maquinària nova però que encara són aptes per a la seva utilització. No obstant, això no passa sovint i, per tant, com s’ha esmentat, majoritàriament es tracta de possessions de persones que han estat embargades com a conseqüència de sancions administratives o d’impagaments.
 

El resultat de posar a la venda aquests materials, sostrets a persones ja sigui físiques o jurídiques, no passa únicament per desfer-se’n i fer net als magatzems per tal que hi càpiguen noves possibles entrades. D’aquesta manera, a banda de despatxar aquests productes, les administracions obtenen un benefici que pot cobrir, precisament, el cost de guardar-ho tot plegat. 
 

El marge obtingut, però, té també una altra una meta que deu ser precisament la principal. El que els participants de la subhasta paguen per les peces dels lots que es posen a la venda serveix també per sufragar precisament els deutes que l’antic propietari del material tenia amb la institució, ja sigui per la imposició d’una sanció administrativa que no ha satisfet o per impostos, per exemple, que ha deixat descoberts.

La propera subhasta/  Al calendari, el més proper d’aquesta mena de mercats és el que hi ha citat pel proper 16 de març, a les 9.30 hores. La Seu de la Justícia efectuarà un d’aquests mercats dels encants per treure’s de sobre material que ha anat guardant a les seves instal·lacions i per a les quals no té una destinació estudiada. Així, a la Cúria de la Batllia, es posaran a disposició dels interessats des de vehicles fins a caixes de repartiment per a motocicletes, passant per taules d’inox amb rodetes i safates de color blanc per a pizzes. 

 

Efectivament, la del tercer dimecres del març vinent serà una subhasta per a la venda dels béns inventariats del que havia estat un restaurant, adquirits per la institució judiciària en cessar el primer els seus pagaments i fer fallida un restaurant. 

El material a la venda/ Els productes que les diferents institucions públiques posen en subhasta són molt diversos. Així com la propera subhasta es composarà de material procedent del que havia estat un bar tancat per cessació i posterior fallida, el dia 21 del mateix mes de març també tindrà lloc la subhasta de diversos domicilis. Es tracta, en un dels casos, d’un edifici unifamiliar ubicat a la Pleta d’Ordino després que la parella que n’era propietària, i segons es pot veure al mateix edicte, no respongués a un aute instat per una sucursal bancària espanyola. El preu de sortida? 763.644 euros. I les dites, en el cas d’imports d’aquesta suma, estan preestablertes,estant fixada aquesta en 38.182. 

 

També el 21 de març tindrà lloc la venda pública d’una casa, en aquesta ocasió, uns baixos ubicats a La Cortinada que no susciten gaire interès, vist que la del mes vinent serà la vuitena vegada que aquest espai se sotmet a subhasta després de ser «lliurat» pel Comú d’Ordino, segons resa l’edicte.

De la mateixa manera que es posen cases a la venda, també es fa amb vehicles que no necessàriament responen a béns embargats sinó que també pertanyien anteriorment a organismes relacionats amb l’administració pública. I si veu que necessita una màquina de soldar... Ara no fa més de mig any que se’n va vendre una, el mateix dia que va subhastar-se un motor d’elevació de sostre i pocs dies després que es venés un Mercedes-Benz model Sprinter 315 CDI.
 

Els preus/ Com en tota subhasta, en les vendes públiques que ens ocupen es posa un cost de sortida a tots els productes o béns. I no es tracta d’un preu aleatori. Un peritatge anterior estima el valor del producte a posar al mercat. A partir d’aquesta taxació s’estipula un preu que en la majoria d’ocasions se situa per sota de l’apreuament, esperant que amb les dites aquest pugui ser superior. Però això no sempre té lloc.
 

El passat novembre es va vendre un pis a Canillo per menys de 30.000 euros (sense tenir en compte els 643,70 euros en concepte de taxes judicials i els 264 euros de despeses comunitàries, entre altres imports. Caldria veure el pis, però... Sembla que surt prou a compte, oi?). Un vehicle de menys de dos anys a 774 euros, amb el peritatge disponible per comprovar-ne la vàlua tampoc no sembla mala oferta. I les dites al 5%. Val la pena.
 

Hi ha, però, uns requisits preestablerts per tal de participar d’aquestes vendes de caràcter públic, que venen marcades en funció dels productes que es venen. Per exemple: si el que s’adquireix és precisament aquest vehicle a 770 euros del que es parlava i un és el qui més alta dita presenta, haurà de pagar al comptat i al final mateix de la subhasta el producte adquirit. 
 

En cas de béns immobiliaris, d’altra banda, els que vulguin licitar les seves ofertes per tal d’optar a les propietats embargades a la venda han de presentar, el dia de la subhasta, un resguard conforme han satisfet un 15% de la quantitat prèvia realització de la venda. És a dir, el postulant ha d’ingressar al compte de dipòsits i consignacions de la Batllia una part del cost. Si en la primera sortida el producte posat a la venda resulta que no triomfa, la segona vegada encara és més una ganga. El producte surt en segona subhasta al 50% del preu inicial. També aquesta s’anuncia mitjançant un edicte. I el nom del qui adquireix el bé.
 

No hi ha una periodicitat preestablerta per a la celebració d’aquestes vendes públiques sinó que es van celebrant en funció del material en estoc, podria dir-se. I, cada vegada que té lloc una d’aquestes vendes de material, el Butlletí Oficial ho fa públic a través d’un edicte que informa sobre diferents matèries. Tampoc no cal que sigui el mateix comprador l’assistent, sinó que pot enviar-hi una tercera persona per a fer efectiva la compra. 
 

Caldrà estar atent als edictes; sembla que paga la pena comprar a les subhastes públiques.