PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’Àliga està com nova

Les actuacions el vespre de dilluns amb set màquines fan que la pista de la Copa del Món torni a estar impecable

Per Iván Moure

Un tram de la pista Àliga del Tarter que acollirà la Copa del Món femenina d'esquí alpí el cap de setmana vinent, ahir al matí.
Un tram de la pista Àliga del Tarter que acollirà la Copa del Món femenina d'esquí alpí el cap de setmana vinent, ahir al matí. | Grandvalira
La situació de la pista Àliga ha donat un gir de 360 graus en les darreres 24 hores i ha passat d’estar en un estat greu per la pluja de sorra que va caure dilluns al llarg del matí i la tarda a recuperar les condicions òptimes en què estava fins llavors.
 
La sorra impertinent que arribava d’una bossa d’aire africà amb contingut de pols del desert, aquella que va fer assolir les pitjors dades de contaminació a l’atmosfera dels darrers anys amb un nivell de 5 sobre 5, barrejada amb l’aigua de les precipitacions, ho va destrossar tot en tan sols vuit hores, podrint la neu i per tant, danyant greument el recorregut que dissabte i diumenge tindrà les millor esquiadores del planeta lluitant per la glòria a la Copa del Món d’esquí alpí femení. D’aquí que la ‘X’ que conformen els traçats del supergegant i l’eslàlom a sobre del Tarter passés d’un blanc immaculat a tenir un toc marronós.
 
Ahir la visió de l’Àliga no recuperava del tot el color desitjat, però gairebé. Tal i com estava ja no tenia pinta de donar mala imatge per a la retransmissió televisiva. El director de cursa i màxim encarregat de l’estat de la pista, Jordi Pujol, va assenyalar el mateix dilluns que havia passat «d’estar espectacular, del 100% o el 110% a un 50%». Ahir, el director tècnic de Grandvalira-Ensisa, Enric Barbier, un altre dels màxims responsables del terreny de joc de la Copa del Món de Soldeu-El Tarter 2016, va donar una valoració molt més optimista: «Si no torna a estar de nou al 100%, poc li falta».
 
Set màquines a tot drap / Hi havia un pla per invertir la situació tan preocupant que hi havia a Grandvalira. Consistia en esperar al vespre, més o menys a l’hora que marxa el sol. Són tres quarts d’hora en els quals la temperatura baixa i es posa sota zero. En tres quarts d’hora, el temps perquè la neu no es gelés i generés boles de gel, van fer treballar quatre màquines a la part alta, una amb troll a mitja pista i dues a l’arribada. «Vam intervenir amb rapidesa perquè la neu no es transformés amb la humitat. Consistia en trepitjar per compactar. A la part mitja i l’arribada amb la fresa a màxima potència per oxigenar la neu», va explicar Barbier.
 
El resultat es va poder apreciar ahir a primera hora. Ni rastre de boles de neu gelades. L’actuació havia estat un èxit. «La nit també va ajudar, amb la lluna visible i el cel serè. Regela molt fort, així. Si hi ha núvols no gela», va apuntar el director tècnic de Grandvalira-Ensisa.
Per assegurar-se de la millora, ahir la pista va estar tancada durant tot el dia. Així que tot i que dilluns Pujol havia avançat que s’haurien de multiplicar esforços a causa de la pluja amb sorra i que s’hauria de fer «feina diària a fons durant moltes hores», el cert és que es tornarà al pla inicial. No caldrà treure les màquines si no tornen a haver-hi precipitacions que facin mal a la pista. To serà manual. Amb la tasca dels derrapadors per anar mimant la pista, netejant-la i aplanant-la, serà prou.
 
Previsions dolentes des de dijous / La calma ha tornat al comitè organitzador, però no del tot. Encara hi ha neguit perquè les previsions per al cap de setmana no són gens òptimes. Precipitacions en forma de neu a partir de dijous però el dissabte és el dia que s’espera un canvi climàtic de debò, amb  un front que, si realment apareix al matí, posarà en perill la disputa del supergegant. «Si torna a nevar, tenim quatre màquines preparades per actuar», va apunta Berbier. De fet, la FIS obliga a tenir aquest número de llevaneus a disposició durant la Copa del Món, que sempre van bé per anar netejant si les nevades no són intenses.
 
Però el front que arriba sembla que serà agressiu. Amb tot, Berbier va desitjar: «Esperem que en tot cas es retardi i ens deixi córrer el supergegant». Ho diu perquè aquesta disciplina fa que les corredores no tinguin tanta seguretat amb neu acumulada. En canvi, l’eslàlom té més pendent, és més fàcil treure la neu i Vonn i companyia no van a tanta velocitat. En tot cas, Grandvalira, com els pistolers, estan a l’aguait per desenfundar si cal. Perquè el temps actua sense avisar. No dóna marge.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT