Escaldes-Engordany
Llengües minoritàries o minoritzades?
Català, occità, bretó, basc, cors, arpità, neerlandès i alsacià. A més del francès, aquestes 8 llengües també formen part del mapa lingüístic de França, però no tenen cap reconeixement oficial. Durant anys s’havien anomenat ‘patois’(patuès), terme que feia referència a un dialecte, a una llengua pobre, mancada de literatura i de gramàtica. Avui, ja han assolit l’estatus de llengua, però amb un adjectiu que les empobreix: regional.
Segons la UNESCO, actualment hi ha més de 30 llengües amenaçades i es calcula que al voltant de 40 milions de ciutadans de la Unió Europea utilitzen regularment una llengua “regional o minoritària”. Els estats membres escullen les llengües que volen preservar i el grau amb el qual volen intervenir.
A més, no només no es fa res per preservar aquestes llengües, sinó que s’impedeix que puguin tenir un mínim reconeixement. De fet, l’Assemblea Nacional francesa ha rebutjat dues vegades la ratificació de la Carta europea de llengües regionals o minoritàries.
Després de la segona negativa, Paul Molac, parlamentari bretó del grup ecologista Europe Écologie-Les Verts (EELV), ha impulsat la Llei de llengües regionals per acostar-se a la Carta europea. La proposta reclamava fomentar l’ensenyament, l’ús públic i la presència a mitjans de comunicació de llengües no oficials a l’Estat francès. Aquesta vegada, per només un vot, el parlament francès ha rebutjat fer un pas endavant per la normalització de les ‘llengües regionals’ i ha declinat l’aprovació de la Llei.
Nova amenaça
Per altra banda, la nova reforma de la Llei d’Educació Nacional pretén reduir entre un 25% i un 50% les hores d’ensenyament de les ‘llengües regionals’ a les escoles franceses. Actualment, la Llei Peillon, del 2013, regula que “l’ensenyament de llengües regionals s’ha de promoure”. Per tant, la nova llei suposaria un clar retrocés, i a més, resulta incomprensible si tenim en compte que en el cas del català el 40% de les famílies nord-catalanes aposten per una escolarització bilingüe.
L’Estat Espanyol incompleix els compromisos
El Govern espanyol va signar la Carta europea de llengües regionals o minoritàries el 1992, però va entrar en vigor el 2001. La Declaració espanyola especifica que “s’entenen per llengües regionals o minoritàries les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d’autonomia de les comunitats autonòmiques del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Valenciana i Navarra”.
Tot i així, sembla que els compromisos no s’han complert, ja que després del darrer informe emès pel Comitè d’experts que fa el seguiment de l’aplicació de la CELROM (Carta europea de llengües regionals o minoritàries), el Consell de Ministres del Consell d’Europa ha emès un informe contundent al govern espanyol amb 6 recomanacions per prevenir la discriminació lingüística que pateix la llengua catalana.
Segons la UNESCO, actualment hi ha més de 30 llengües amenaçades i es calcula que al voltant de 40 milions de ciutadans de la Unió Europea utilitzen regularment una llengua “regional o minoritària”. Els estats membres escullen les llengües que volen preservar i el grau amb el qual volen intervenir.
A més, no només no es fa res per preservar aquestes llengües, sinó que s’impedeix que puguin tenir un mínim reconeixement. De fet, l’Assemblea Nacional francesa ha rebutjat dues vegades la ratificació de la Carta europea de llengües regionals o minoritàries.
Després de la segona negativa, Paul Molac, parlamentari bretó del grup ecologista Europe Écologie-Les Verts (EELV), ha impulsat la Llei de llengües regionals per acostar-se a la Carta europea. La proposta reclamava fomentar l’ensenyament, l’ús públic i la presència a mitjans de comunicació de llengües no oficials a l’Estat francès. Aquesta vegada, per només un vot, el parlament francès ha rebutjat fer un pas endavant per la normalització de les ‘llengües regionals’ i ha declinat l’aprovació de la Llei.
Nova amenaça
Per altra banda, la nova reforma de la Llei d’Educació Nacional pretén reduir entre un 25% i un 50% les hores d’ensenyament de les ‘llengües regionals’ a les escoles franceses. Actualment, la Llei Peillon, del 2013, regula que “l’ensenyament de llengües regionals s’ha de promoure”. Per tant, la nova llei suposaria un clar retrocés, i a més, resulta incomprensible si tenim en compte que en el cas del català el 40% de les famílies nord-catalanes aposten per una escolarització bilingüe.
L’Estat Espanyol incompleix els compromisos
El Govern espanyol va signar la Carta europea de llengües regionals o minoritàries el 1992, però va entrar en vigor el 2001. La Declaració espanyola especifica que “s’entenen per llengües regionals o minoritàries les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d’autonomia de les comunitats autonòmiques del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Valenciana i Navarra”.
Tot i així, sembla que els compromisos no s’han complert, ja que després del darrer informe emès pel Comitè d’experts que fa el seguiment de l’aplicació de la CELROM (Carta europea de llengües regionals o minoritàries), el Consell de Ministres del Consell d’Europa ha emès un informe contundent al govern espanyol amb 6 recomanacions per prevenir la discriminació lingüística que pateix la llengua catalana.
| Què és la Carta europea de llengües regionals o minoritàries? És un tractat europeu (CETS 148) que reconeix les llengües considerades “regionals o minoritàries” com una expressió de riquesa cultural i compromet els estats signants a fer-ne possible l’ensenyament i a usar-les a l’administració, justícia i mitjans de comunicació, entre altres àmbits. |