De la fusió de les estacions d’esquí Pal-Arinsal i Ordino-Arcalís va néixer, la temporada d’hivern 2004-2005, el domini Vallnord, que unia sota una marca comercial les pistes de les Valls del Nord. El nou domini naixia amb la voluntat de competir directament amb Grandvalira, que la temporada anterior va unir les estacions de Soldeu-el Tarter i Pas de la Casa-Grau Roig. Una dècada després, les estacions del nord han volgut recuperar aquesta temporada la seva identitat venent forfets individuals. Els directors generals de Secnoa i Emap, Xabier Ajona i Josep Marticella, respectivament, defensen la decisió comercial i mantenen que les dues estacions són complementàries.
 

Marticella, el director de l’estació Vallnord-Pal Arinsal (Emap), ha recordat que «el mandat que tenim cadascun de nosaltres és defensar els comptes d’explotació de cada societat. A partir d’aquí, és veritat que, de vegades, hi ha situacions que no compartim, però tenim un consell d’administració que es reuneix cada mes i els acords que s’han pres en aquesta casa, almenys des que estem nosaltres, han estat de forma unànime. Perquè estem parlant d’una situació molt normal al món de l’empresa, i friccions i situacions tenses no n’hi ha hagut».
 

El seu homòleg de Vallnord-Ordino Arcalís (Secnoa) ha corroborat l’argument i ha puntualitzat que «Vallnord és una societat amb dos socis i, evidentment, cadascun té molt clar que junts tenim avantatges que volem posar en valor, però això no vol dir que en certs moments puguin sorgir desacords o divergències en els interessos de cada societat».
 

Per tant, aquesta temporada 2015-2016 s’ha afegit l’oferta de forfets de cada estació, però mantenint l’opció de comprar un forfet Vallnord a partir de dos dies. La decisió s’ha pres, sobretot, perquè les dues estacions no estan unides físicament: «L’esperit és la de traslladar una realitat més fidel a l’hora de comunicar-nos. No tenim un vincle físic, ni per pistes ni remuntadors, i dirigir-nos als mercats com si fóssim una sola estació no és prou clar per al client i, a més, limita la posada en valor de les fortaleses que tenim cadascuna de les estacions», ha argumentat Ajona.
 

Per la seva part, Marticella ha defensat que «fins ara estàvem venent un producte, però amb la situació actual queda molt clar que són dos productes complementaris però molt diferents. I això ens ve donat pel fet que no estem units, físicament. Nosaltres estem units per la marca, pel forfet de temporada, per molts productes que ens interessa comercialitzar conjuntament, però no tenim una unió física i això fa que amb l’estratègia que hem desenvolupat aquest any, amb la independència que hem guanyat, ens és m’és fàcil transmetre la realitat de cadascuna de les estacions, que són complementàries. Les dues sumen, no es contraresten». Vallnord, per tant, esdevé la marca paraigües, la que ofereix l’oportunitat d’adquirir un forfet per accedir a les dues estacions.
 

Però tant Arcalís com Pal i Arinsal han volgut recuperar la seva identitat pròpia i es reivindiquen com a estacions, no com a sectors de Vallnord. Per això, els noms comercials són Vallnord-Ordino Arcalís (sense guionet) i Vallnord-Pal Arinsal. 
 

Si la unió física de les dues estacions arriba un dia, potser es tornaran a replantejar l’estratègia de comercialització.