La polèmica sobre les escoltes a agents de la Policia ha acabat en res. El cas va provocar una tempesta dins del cos perquè a l’inici es va suposar que des del despatx del director es gravaven converses. Joan Ramon Peralba va rebre fa just dos anys la citació de la Batlle per declarar per unes escoltes que van afectar 36 policies afectats, i aquesta imputació li va costar el càrrec, ja que va ser destituït pel cap de Govern, Antoni Martí.
 

Les presumptes interceptacions il·legals s’haurien efectuat, com a mínim, entre el mes de gener del 2008 i el maig del 2010, quan es va descobrir que el sistema de gravació de trucades havia estat alterat i es van desconnectar les línies que permanentment enregistraven qualsevol conversa que es feia a través d’aquest. El 12 de maig del 2010 un tècnic informàtic del cos que pretenia elaborar un croquis de les comunicacions de l’edifici va descobrir amb sorpresa algunes connexions que no hi havien de ser.

El 28 de gener passat la batlle Canòlic Mingorance va decidir sobreseure la causa, argumentant principalment que tots els implicats desconeixien que la màquina feia les gravacions de forma automàtica i no a la demanda, com s’havia programat inicialment.

En l’aute, la magistrada considera que després de la investigació feta per la Policia Cientifica de Madrid no es pot determinar si les gravacions es van fer per un error tècnic o perquè el mecanisme va ser programat voluntàriament.  Mingorance subratlla que la majoria de les proves van ser destruïdes i alhora remarca que de la instrucció practicada és impossible determinar qui va ordenar la gravació en continu de les línies de la Policia, i que tampoc es pot concloure si aquestes gravacions van ser voluntàries o bé produïdes per «un desajust tècnic».
 

L’aute, al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, decreta el sobreïment provisional de les actuacions, ja que la jutge considera que la investigació no permet esclarir els fets denunciats i per tant el cas s’arxiva «fins que l’aparició de noves dades o elements facin necessària la prossecució de la investigació».
 

Peralba es va defensar-se assegurant que el seu comportament sempre havia estat de «lleialtat pel país», i va dir que entenia la decisió del Govern de destituir-lo, ja que és «un càrrec de lliure designació i per tant, el cap de Govern pot decidir el que cregui que és millor pel país».