El primer any de comercialització de la carn de cavall i després que al setembre del 2012 es comencés a tantejar el terreny a través de dues proves pilot d’engreix de pollins, es va donar sortida a gairebé una cinquantena d’animals, segons dades facilitades per l’administració governamental. Des del darrer mes de març i fins que es tancava el 2015, cada setmana va ser sacrificat un poltre per satisfer el consum autòcton però també per a la seva exportació. De fet, la via de la venda a països forans serà la porta de sortida en cas que el sector es vegi estancat al Principat. Del total d’animals engreixats per al seu consum final, Poltrand va encarregar-se de distribuir-ne 27, dels quals quatre van ser venuts a l’exterior.

«El primer any d’existència del segell» de qualitat controlada d’Andorra és «positiu»: «Des de Ramaders d’Andorra s’ha sacrificat un pollí per setmana durant tota la campanya 2015 (que va englobar des del març passat fins a finals de l’exercici), havent aconseguit cobrir la totalitat del període». Així es va constatar des del Govern i ho van corroborar des de Poltrand, que juntament amb la societat de Ramaders d’Andorra copsa la comercialització de la carn equina sota el segell de qualitat controlada del país.

A comptar des del la fi del primer trimestre del darrer any i fins que aquest es va donar per cancar, doncs, es van posar al mercat un total d’aproximadament 50 pollins, un per setmana. Aquesta xifra suposa el doble d’animals sacrificats «en el marc de la segona prova pilot» desenvolupada el 2014 i en el transcurs de la qual «únicament s’havia arribat a un pollí cada quinze dies».Aquest darrer nombre és precisament el que va mantenir Poltrand des de la seva obertura el març passat. Tal com va informar una de les encarregades de la conducció de l’empresa, Sílvia Cava, «l’any passat es va donar sortida a 27 poltres, dels quals quatre van marxar fora».

 

Perspectives per al 2016/ La previsió, enguany, és mantenir els números: un pollí per setmana des de Ramaders d’Andorra S.A. i dos poltres per setmana pel que fa a Poltrand. I, en tots dos casos, es contempla «la possibilitat de realitzar l’exportació d’animals engreixats sota les condicions previstes reglamentàriament si en algun moment de l’any la demanda per part dels carnissers disminuís». Cava, però, va voler ressaltar una major acceptació per part de la societat gràcies, d’una part, a la publicitat però també a la presència als menús dels restaurants, que desperten nous consumidors.

 

Venda per parts/ La comercialització de vianda equina està copsada per Ramaders d’Andorra S.A. i Poltrand, si bé la primera treballa a l’engròs i la segona se centra en la venda bàsicament al detall. Els primers mesos de sortida al mercat, i tal com es reconeix des del propi Govern, les parts de canal que tenen més èxit comercial» són les darreres, és a dir, les peces com els filets o els entrecots. 

Per solucionar la problemàtica que suposava donar sortida a tota la canal, des de Poltrand s’ha optat per la via de vendre la carn en un ‘pack’ de dos quilograms i mig. Així, cadascun d’aquests blocs porta mig quilogram d’entrecot, el producte estrella «per hàbit», però també de carn picada, un altre d’hamburguesa, de «xurrasco»...  Donant també sortida a les parts davanteres. 

 

Cerca de clients/ Malgrat la «satisfacció» que s’extreu del balanç del primer any de comercialització de vianda equina sota el segell de carn de qualitat controlada, des de la societat ramadera es realitzaran «tasques específiques encarades a la recerca de clients que puguin ajudar a la comercialització de les parts que reben menys demanda» i que no descarten l’atracció de clients de l’exterior. 

A nivell local, Ramaders d’Andorra S.A., en col·laboració amb el Govern, té previst desenvolupar «noves accions de comunicació» per tal de seguir potenciant el consum de carn de poltre dins del territori del Principat i d’aquesta manera «poder situar al mercat nacional la totalitat dels animals criats i engreixats a Andorra». Des de Poltrand, Cava apunta a una millor percepció d’aquest aliment per part de la societat. H