Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i l’Insitut de CIències de la Terra Jaume Almera (CSIC) han identificat a la Vall de Manyanet, al terme municipal de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), diversos rastres d’animals tetràpodes de fa aproximadament entre 280 i 290 milions d’anys, la qual cosa els converteix en les petjades fòssils més antigues de Catalunya.
 

En concret, segons ha informat l’ACN, les troballes corresponen a diferents grups d’amfibis i rèptils primitius, entre els quals s’han identificat petjades de sinàpsids, el grup que més endavant donarà lloc als mamífers. Les icnites o petjades fossilitzades localitzades es distribueixen entre una zona fluvial de meandres i una altra d’aigües no confinades. Segons els investigadors, aquests dos paleoambients haurien estat l’hàbitat de grups de tetràpodes diferents durant el Permià. 
 

Els primers tetràpodes (quatre potes) són els primers vertebrats que van trepitjar terra ferma, desenvolupant pulmons per captar l’oxigen de l’atmosfera i transformant les aletes en potes, però amb un cicle vital encara força lligat als ambients aquàtics. 
 

En el que era una zona fluvial, els investigadors hi han identificat petjades de temnospòndils (els antecessors dels actuals amfibis) de diferents mides. L’investigador del Departament de Geologia de la UAB matisa que aquests sers són «un grup amb una forma de vida similar a la de les actuals salamandres, algunes espècies succionaven el menjar, mentre que altres espècies caçaven de forma activa, semblant a com fan avui dia els cocodrils».