PUBLICITAT

El Tarter

Feina feta i amb nota

Per JOAN JOSEP BLASCO

Membres de l’organització aixequen el globus que se situa com a línia d’arribada.
Membres de l’organització aixequen el globus que se situa com a línia d’arribada. | Tony Lara
Poques vegades s’ha estat tan pendents del temps. La darrera setmana va dominar el poder d’adaptació per a que durant els dos dies de competició tot estigués a punt. Finalment el front de neu no va ser tan potent que es presagiava i les curses es van poder disputar amb normalitat. Això sí, amb reprogramacions del que estava establert per tal de tenir en les millors condicions el traçat. La tasca realitzada per l’equip de l’organització, especialment els voluntaris, tothom la lloa.
 
El públic va vibrar de nou amb les  millors esquiadores del món, amb Lindsey Vonn enduent-se la major part de l’atenció. Amb la nord-americana a la pista l’espectacle està garantit. Van ser 7.500 els espectadors que es van reunir al llarg de les dues jornades. La capacitat de reacció és el que va fer que tot funcionés com s’exigia. «Ha anat fabulós. S’ha patit perquè ha estat un cap de setmana superexigent, molt dur i hem tingut moments de molta tensió perquè deien que en les condicions que teníem feia molt difícil tenir la pista en condicions. No per la duresa, que estava garantida, sinó per la neu que ha caigut a sobre a la nit, que ha estat molta més de la prevista», exposava Conrad Blanch, director general del comitè organitzador. Els canvis d’horaris no van tenir massa incidència perquè «a les televisions no ha afectat perquè la Copa del Món masculina també anava amb retard. AImenys als canals de països de les corredores importants, que s’ha donat la cobertura».
 
El ministre de Turisme, Francesc Camp, destacava que després de dos dies intensos «s’ha pogut veure un gran espectable esportiu. Menys algun retoc, s’ha pogut fer com estava previst», i aquesta tasca a contrarellotge «espero que la FIS la valori, perquè no ha estat fàcil». El 2019 es disputaran les finals femenines, que «són un repte important i tenim tres anys per davant per preparar-ho. Acollirem vuit proves, el que fa que encara ens exigeixin més». En un futur a mig termini portar la Copa del Món masculina «és un objectiu que ens marquem que seria molt maco aconseguir». Per la seva part Olga Gelabert, ministra d’Esports, exposava la mateixa idea per «seguir apostant per esdeveniments d’aquest nivell». I més veient l’èxit d’assistència a l’estació: «Tot el país s’ha bolcat per venir aquí. S’ha volgut fer veure».
 
Voluntaris imprescindibles / Són 270 els voluntaris que hi havia. Dels quals, 180 en pista. I sense la seva feina no s’entén el resultat final d’aquesta cita. «És molt maco veure tota la feina que han fet els voluntaris per a que tot surti bé. I estan contents d’haver-ho fet. La victòria realment és seva. Ells són els que veritablement han fet la Copa del Món», afirmava Albert Coma, president de la Federació Andorrana d’Esquí. Per arreglar el traçat, el primer dia a les quatre de la matinada estaven a la pista, i l’endemà a les 5.30 hores per deixar-ho tot a punt. També tenia paraules per a ells Camp: «Els voluntaris tenen un paper bàsic per a que la pista estigui en condicions. Sens dubte, gran part de l’èxit és d’ells».
 
Els imputs provinents de la FIS aquests dies són positius. El director de curses de l’organisme internacional, Marcus Mayr, a la premsa només es va limitar a dir que «les dues curses han anat molt bé». Portes endins, se n’ha parlat força més. «Estan molt contents perquè hi ha pocs països al món que facin el que hem fet.  Uns tenen la sort de tenir moltes copes del món, com pot ser França, Suïssa o Àustria, on s’anul·laven curses i no hi havia problema. Nosaltres hem lluitat fins el final per tenir-la i hem demostrat que som gent que quan volem una cosa la fem», assegura Coma. I una mostra d’això és l’ovació que es van endur els organitzadors en la reunió d’equips, volent demostrar el respecte per la capacitat de reacció per tenir a punt la pista. «Aquesta és la millor promoció i la major garantia de solvència de què l’organització ha funcionat. Era un reconeixement unànim i ens anima de cara al futur. En reptes com aquest la gent respon», assegura Blanch.
PUBLICITAT