Durant el temps que va acompanyar el seu marit en la seva llarga malaltia, Carme Massana va aparcar les fortes olors dels olis i va començar a investigar la tècnica de l’aquarel·la. «Amb l’aquarel·la tens un projecte i te’n surt un altre, no la pots dominar com l’oli», va explicar ahir la pintora, que presenta una col·lecció d’aquarel·les realitzades en els últims dos anys a l’Andorra Park Hotel, de mà de la galeria Art al Set.
 

Massana va començar a «prendre notes», a investigar la tècnica pictòrica, i després va començar a pintar quadre rere quadre, sempre encoratjada pel seu marit. «L’aquarel·la consisteix en deixar fer, tot i que hi ha quadres en què he treballat diversos dies», va revelar. De fet, la creadora pinta en paper de 600 grams que es fa portar d’Alemanya, ja que el més gruixut que troba per aquí és de 360 grams, i a França. El paper ha de ser gruixut per suportar l’aigua, per això ha investigat i ha seguit un curs de la tècnica a Mirepoix.
 

Els temes de les aquarel·les són flors, fulles, arbres, vinyes i alguns paisatges. Massana no ha pogut treballar com està acostumada, plantant el cavallet a l’aire lliure i plasmant el paisatge, sinó que s’ha hagut de basar en les notes, els traços, les pinzellades que ha anat provant.
 

Quant als colors, la pintora continua amb la seva contraposició de tons freds i calents, des dels ocres de la tardor fins als colors vius de la primavera. De paisatges, només un d’andorrà: Llorts. També ha acabat obres iniciades com a apunts en anteriors viatges, com a Siracusa o a Mirepoix.
 

Massana (Puigverd, 1934) és una de les artistes fetitxe d’Art al Set. L’any 2011 va exposar l’obra més figurativa a la galeria del Parc de la Mola, i el 2013, a l’hotel Roc Blanc, una col·lecció d’olis titulada Del Pirineu al Mediterrani. La característica peculiar de l’obra de Massana és el fauvisme, els colors cridaners dels seus quadres, i ara té el repte de fer-los viure amb la mateixa intensitat amb l’aquarel·la.