PUBLICITAT

Andorra la Vella

El reconeixement que es mereixen les llegendes del BCA

El Bàsquet Club Andorra celebrarà dissabte el ‘Dia de les Llegendes’ en què homenatjaran els pioners de l’entitat tricolor de la temporada 1970-1971 i l’equip lluirà dissabte el Movistar Estudiantes una equipació inspirada en la dels inicis

Per ALBERT CANES

A la fila superior, d’esquerra a dreta: Eduard Navarro, Joan Palau, Vicenç Alay, Jordi Pifarré, Josep Marín, Eduard Molné; a la fila inferior: Ramón Povedano, Joan Baró, Xavier Vives, Jordi Guillamet i Jordi Clua, tots ells jugadors de l’equip del BC Ando
A la fila superior, d’esquerra a dreta: Eduard Navarro, Joan Palau, Vicenç Alay, Jordi Pifarré, Josep Marín, Eduard Molné; a la fila inferior: Ramón Povedano, Joan Baró, Xavier Vives, Jordi Guillamet i Jordi Clua, tots ells jugadors de l’equip del BC Ando | BCA
Sovint, quan pensem en la història del Bàsquet Club Andorra, ens ve al cap el Festina Andorra i l’anterior etapa ACB dels anys 90, l’època daurada del BCA, juntament amb l’actual. No sempre ens ve al cap els inicis d’una de les entitats esportives amb més èxit del país. Com va començar? On? Qui van ser els pioners...?
 
Per recordar aquests moments històrics i únics al club, ahir el MoraBanc va anunciar la celebració del ‘Dia de les Llegendes’ aquest dissabte, coincidint amb el partit que enfrontarà l’equip al Movistar Estudiantes. Durant el descans, els integrants del primer juvenil i sènior de la història de l’entitat, que van disputar la temporada 1970-1971 sota la denominació de Bàsquet Club Escaldes, rebran un reconeixement. A més a més, l’equip actual lluirà una samarreta especial amb els colors de la bandera d’Andorra amb barres horitzontals i pantalons blancs, que està inspirada en la que van portar els pioners del club fa 46 anys. 
 
Aquest serà el primer de diferents reconeixements que vol fer el club una vegada per temporada a membres històrics de l‘entitat. «Teníem clar que el primer homenatge havia de ser aquest», comentava el president del MoraBanc, Gorka Aixàs, que estava acompanyat de dos dels pioners en la presentació de la iniciativa, com són Josep Marín, pare de Dani Marín, i Jordi Farré. Els dos membres d’aquell històric Bàsquet Club Escaldes van recordar aquells moments que van donar inici a un projecte esportiu que actualment està situat a la millor lliga d’Europa de bàsquet. I van deixar clar: «En aquella època, mai se’ns va passar pel cap que arribaríem a aquest nivell».
 
Un grup nombrós de joves andorrans tenia les ganes de crear un club per jugar bàsquet, federant-lo a Espanya. Entre ells, hi havia Marín, Farré, Vicenç Alay, germà de Joan Alay, Miquel Clua,... El neguit que tenien els va portar a prendre aquesta decisió, però abans de formalitzar-ho, hi va haver un procés. «Érem molt joves i necessitàvem ajuda perquè no sabíem com fer-ho. Recordo que el primer que vam fer és anar a veure el capellà, però ell ja ens va dir que anéssim a veure el cònsol d’Escaldes, Magí Maestre. Nosaltres vam posar la il·lusió i la gent que sabia més va començar a moure els fils», relatava Marín. Maestre va esdevenir el primer president de l’entitat i més endavant els estatuts del club es van escriure, canviant el nom a l’actual Bàsquet Club Andorra. 
 
L’equip va començar a entrenar a la sala polivalent d’Escaldes-Engordany. «No teníem instal·lacions en aquella època i ens van deixar la sala. La gent ens deia que semblava Londres perquè hi havia molta boira allà dins. El primer any no teníem dutxes i el segon l’aigua era congelada. Moltes vegades anava a dutxar-me a casa», explicava Marín. «És veritat, vivies a prop i anaves a casa», va afegir Farré. 
 
Aquell equip va jugar a la tercera divisió espanyola. «No em feu dir per què, però vam començar a Tercera i recordo que ens van fer unes repassades increïbles. Em ve al cap equips com l’Estrellas Verdes de Saragossa que ens va guanyar cent i escaig a trenta i escaig. I més d’un així», va comentar Farré. Després van començar a jugar a la territorial de Lleida, i poc a poc van anar millorant i pujant de categoria. 
 
Els dos dels més de vint pioners que ahir que van assistir a la presnetació també van recordar el seu primer matx: «Va ser contra La Seu, potser, no ho recordo bé. A l’aire lliure i a la seva pista. Segur que no vam guanyar perquè al principi sempre perdíem tots els partits», bromejava Marín. «No, tots no», va corregir Farré. «Gairebé tots», puntualitzava Marín. 
 
Sobre l’homenatge que rebran dissabte, juntament amb 25 altres companys pioners, Marín i Farré es van mostrar molt satisfets: «Crec que és una cosa maca i positiva que es reconegui els inicis de tot. Vam aportar el nostre granet de sorra», argumentaven, i afegien després: «Estic molt content perquè m’encanta que es facin aquests reconeixements. En l’anterior etapa ACB, amb el Festina, no es feia això. No és una crítica, però està bé que es faci», argumentaven. 
 
Tant Marín com Farré assisteixen habitualment al Poliesportiu a veure els partits i en aquest veuran com l’homenatge del descans serà per a ells, tal i com mereixen tots i cadascun dels pioners del BCA.
PUBLICITAT