PUBLICITAT

Andorra la Vella

El Govern, en contra de la jubilació dels policies en casos judicialitzats

L’Executiu vol canviar la llei de la policia perquè no es puguin acollir a aquest dret

Per Lidia Raventós

Un ciutadà a l’edifici del Govern durant la roda de premsa del ministre.
Un ciutadà a l’edifici del Govern durant la roda de premsa del ministre. | Tony Lara
El Govern proposarà canviar la llei actual de la policia per tal que els membres del cos que estiguin en procés judicial per un delicte greu o tinguin obert un expedient disciplinari per una falta greu no es puguin acollir al dret de jubilació del qual ara disposen tots sense distinció. Així ho va anunciar ahir el ministre portaveu, Jordi Cinca, en la roda de premsa posterior al consell de ministres en referència al cas dels quatre trets contra l’edifici de l’Obac ja que  l’autor dels fets s’ha acollit al dret de jubilació. «El que es pretén amb aquesta modificació és que mentre una persona estigui en un procés judicial per un delicte greu o tingui obert un expedient disciplinari per una falta greu no es pugui jubilar fins que no hi hagi una resolució de la causa i en funció de la resolució se li podrà o no mantenir el seu dret de jubilació», va explicar. 
 
El ministre va fer aquestes declaracions després de detallar la condemna del policia que va reconèixer ser l’autor dels fets i pels quals se l’acusava de cinc delictes, un major de port d’arma prohibida i quatre de menors per amenaces de mort. Per tot, se l’ha condemnat a una pena principal de tres anys i tres mesos de presó condicional qualificada a un tractament psicològic o psiquiàtric. «És a dir, la persona ha estat condemnada a tres anys i tres mesos de presó que no caldrà que acabi complint amb la reclusió al centre penitenciari sempre i quan durant aquest període es sotmeti als tractaments psicològics o psiquiàtrics», va informar Cinca. Precisament aquesta sentència és la que va permetre la rapidesa de la resolució del cas. Segons va exposar el també ministre de Finances, la resolució es va dur a terme per la via de l’ordenança penal, «una possibilitat que recull la nostra legislació per alguna tipologia de delictes penals i que permet resoldre els casos per via ràpida». Concretament, es poden resoldre per aquesta via els delictes majors de condemnes que no superin els quatre anys de presó i a petició del batlle encarregat de la causa. En aquest cas, va ampliar Cinca, el fet que la persona acusada es declarés culpable «també ha permès que es fes per via ràpida». 
 
També té penes complementàries com la privació del permís d’arma de per vida, tres anys sense poder acostar-se a les víctimes de les amenaces, el comís de les armes i la munició que estaven en la seva disposició, així com la responsabilitat civil dels actes comesos. La sentència també contempla la inhabilitació per cinc anys com agent de policia. Una mesura que no té gaire sentit ja que el condemnat s’ha acollit al dret a jubilació. «És una possibilitat emparada legalment, la qual cosa no vol dir que sigui vista amb satisfacció pel Govern», va assegurar el ministre portaveu. 
 
L’actuació de Martí i Espot/ Jordi Cinca també va voler aclarir que l’actuació en tot el procés tant del cap de Govern, Toni Martí, com del ministre d’Interior, Xavier Espot, «ha estat la que defineix la llei». «El cap de Govern i el ministre d’Interior com a comendament suprem de la policia han d’estar al cas de com ha anat la investigació, estar puntualment informats del que anava succeint i sempre respectant i deixant treballar els professionals estar al cap davant dels passos que s’anaven seguint per arribar al bon port al qual s’ha arribat», va subjectar. Cinca també va fixar que «l’única cosa que segur que no han fet és parlar amb el policia un cop detingut» i va insistir en demanar que «amb qüestions tan series com és la seguretat de l’estat es miri de no jugar i no es jugui a desinformar». 
 
Cas aïllat/ El ministre va apuntar que es tracta d’un cas puntual i que per això «no podem permetre que afecti a la credibilitat del cos i de la seguretat del país». També va garantir que no té constància «ni com a víctima ni des de Govern» que els fets tinguin relació amb l’atac a casa del propi ministre. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT